Comentaris

He tingut la sort d’assistir a la representació de “La pantera imperial” de Carles Santos, que, en el seu temps (es va estrenar fa 14 anys) no vaig tenir ocasió de veure. La genialitat de Santos és explosiva, abassegadora, còsmica. La imaginació del músic de Vinaròs ultrapassa la realitat i se situa més enllà del present: en el futur.

Diumenge passat vaig estar en un fabulós acte en homenatge als 25 anys de la mort de Salvador Espriu, que tenia lloc a la Societat Coral el Micalet de ciutat de València. Una altra explosió de creativitat i d’intel•ligència. Em preguntava, tot veient l’espectacle-reflexió, d’on surten tants cantants i tants grups valencians i de tanta qualitat. I comprovava que Raimon ha passat a la categoria de mite: tothom musica les seves cançons, per a tothom és un referent. Ha arribat a ser “més que Raimon”: un model, un mirall, un símbol, un paradigma...

Ara fa molt poques setmanes vaig assistir a les Primeres Jornades del projecte Alcover que endega la Universitat d’Alacant, de la mà de l’infatigable Carles Cortés (no us perdeu la representació de la seva obra de teatre “Els silencis de Maria”, que veurem properament a Barcelona, on ja s’havia estrenat al Teatre del Raval). Doncs en aquelles jornades, ultra veure un bellíssim espectacle del grup Verd Cel (dedicat a Raimon!), vam tenir l’oportunitat de veure un curt d’una categoria excepcional: “Temps d’aigua”, al voltant de la sèquia valenciana, dels treballs perduts, del pas del temps, de l’aigua, dirigit per Miquel Àngel Baixauli, que n’és també guionista amb Josep Lluís Peris i Ximo Rojo. El resultat és una sorprenent mostra d’intel•ligent sensibilitat.

Tot això passa en un País Valencià delmat per la política, esgotat pel discurs espanyolista, aclaparat per la propera defunció d’una llengua que s’aguanta només en la gent i a la qual tan hostil és l’administració. Si això és així quan van tan maldades, de què no serem capaços?

¿Estem en condicions de reconèixer i valorar la força creativa que ve del sud? ¿Estem a punt de poder proclamar que som una nació perquè nosaltres volem que ho sigui? Perquè és nostra i de ningú més? Ho estem?