Comentaris

Per pal•liar aquestes dificultats econòmiques seria bo replantejar els serveis que els ajuntaments ofereixen?

Poblet: Aquesta és la gran qüestió pendent del sistema distributiu dels recursos públics entre administracions. Els ajuntaments han de fer front a molts serveis que els ciutadans demanden a les seves administracions locals i aquestes no tenen els recursos atribuïts per a prestar-los. En molts casos no és que es tracti de replantejar els serveis, sinó al contrari, de dotar-los econòmicament perquè es puguin prestar des de la proximitat, però amb tota l’eficàcia i eficiència que són desitjables.

Vilert: És difícil reduir els serveis municipals; s’ha de tenir en compte que el municipi és la realitat administrativa més propera al ciutadà. I el ciutadà, si necessita ajuda, el primer lloc on acudeix és a l'ajuntament. És desitjable que els consistoris disposin de més competències; ara bé, amb prous diners per tirar-les endavant. El problema dels municipis és que la realitat social exigeix que assumeixin noves obligacions. A la Diputació, a banda de donar diners als municipis per a inversions, els oferim serveis a través de dos organisme autònoms de nova creació: Dipsalut i XALOC. Dipsalut presta serveis d’assistència tècnica en l’àmbit de la salut pública. XALOC recapta impostos i assisteix jurídicament els ens locals. Amb tot això vull dir que les diputacions hem de fer alguna cosa més que donar diners; hem de crear una xarxa de serveis que beneficiïn les arques dels ajuntaments i el benestar dels gironins.

Gilabert: El món local necessita una llei de finançament local que s’ajusti a la realitat, en cas contrari els ajuntaments no podran continuar fent bona part dels serveis que ofereixen als ciutadans. Cal trobar solucions que no haurien de passar per haver de renunciar a serveis bàsics. Els ajuntaments han de suportar moltes competències que se’ls han atorgat en els últims anys sense els corresponents recursos econòmics i molta més demanda de serveis socials degut precisament a la situació de crisi que també viuen les famílies. En definitiva, el municipalisme es troba en una situació d’asfíxia econòmica. Des de la Diputació de Lleida hem reclamat aquesta necessitat moltes vegades, i també hi han insistit sense èxit les entitats municipalistes de Catalunya i d’Espanya. Aquest és un objectiu immediat clau pel món municipalista, i si no s’aborda de forma definitiva caldrà emprendre actuacions de pressió per exigir-ho perquè no es pot demorar més.

Fogué: És possible que hagi quallat, pel ressò mediàtic d’algunes males pràctiques com per interessos polítics, que els ajuntaments no fan la seva feina, o que no la fan bé. Però, de fet, és més aviat a l’inrevés: els ajuntaments són el nivell de govern menys endeutat, el més mal finançat i el que presta més serveis que no li corresponen. Fa anys, dècades i tot, que tenim pendent establir clarament les funcions i finançament corresponent de cada nivell de govern, que històricament s’ha caracteritzat per un desequilibri que perjudica els consistoris. Cal aprovar la llei Reguladora de bases de règim local, a nivell estatal, i la llei de Governs locals i la de Finances públiques, en l’àmbit català. Si això es fes, milloraríem l’acció de govern de proximitat, establint un model basat en la subsidiarietat i en la prestació eficaç i dels serveis públics.

El Govern no aplicarà, almenys de moment, la llei de vegueries. Com valora aquesta decisió?

Gilabert: La paralització de la Llei de Vegueries és un error ja que com la Llei de Governs Locals, és una normativa fonamental per facilitar les relacions dels ciutadans amb les administracions. Cal simplificar la complexa burocràcia actual i l’objectiu final d’aquestes dues lleis es acabar amb la duplicitat administrativa, per la qual cosa el Govern ha de tenir la voluntat de desenvolupar-les.

Poblet: Aquesta és una decisió que era i és del tot previsible. La Llei de Vegueries aprovada pel Parlament a instàncies de l’anterior Govern, no es pot aplicar de cap manera i, per tant, si no es pot aplicar, val més que no ens enganyem canviant el nom de les quatre Diputacions pel de Consells de Vegueria. Això no resol cap dels dèficits que una nova, moderna i eficient legislació veguerial hauria d’implementar a favor de la Catalunya del segle XXI.

Fogué: Hi estic d’acord partint del principi que ara la prioritat de les institucions ha de ser lluitar contra la crisi. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que, mentre no es reformi la divisió provincial, desplegar aquesta llei no aniria gaire més enllà d’un simple canvi de noms.

Vilert: No ho veig bé, francament. Les lleis s'aproven per complir-les, i el full de ruta de creació de les vegueries, que és l'estructura territorial històricament arrelada al país, era molt clar. Respecto les prioritats del Govern, però en aquest cas, no les comparteixo.