Comentaris

És mitjanit en un poble del Massís dels Ports, a les Terres de l’Ebre. Amb unes quantes taules de fusta i uns quants carros i tractors, el parking dels autocars ha quedat convertit en tota una senyora plaça de bous. Aquest nit l’expectació és màxima perquè s’hi fa un bou embolat.

El camió que transporta el bou, que el temps que ha estat allà tancat no ha parat de fer-hi batzagades, ja ha obert les portes i un petit grup de milhomes s’encarreguen d’arrossegar la bèstia lligada pel terra. Ara toca colocar sobre l’animal l’estructura que subjecta les boles de gas. No és gens fàcil i de fet, és una tècnica de la qual fins i tot es fan concursos, a veure qui és el millor i més ràpid embolador.

Els que tenen més pràctica són els d’Amposta, Deltebre i l’Aldea. Aquesta setmana les tres poblacions sumades han celebrat setanta actes taurins. Setanta! Embolats, capllaçats, correbous, bous per dones, sessions dobles de capllaçats... I el cas és que són els mateixos animals que van de poble en poble ja que, per exemple, els bous per embolar han de tenir les banyes d’una determinada manera (que es modifica de manera artificial mentre se’ls cria) i no n’hi ha tants exemplars per a tanta festa.

Així doncs aquest mateix bou que jo ara veig com se li encen ara la bengala de la dreta, ara la bengala de l’esquerra, potser ja és el tercer o quart cop que passa per aquest tràngol aquesta setmana. Segurament per aquest raó el manso gairebé no es mou, malgrat les constants provocacions dels milhomes. -Què no li fa mal això! em diuen els autòctons davant la meva cara de pomes agres. No li fa mal però curiosament algú m’explica que més d’un bou llest ja après a apagar les bengales fregant-les contra el terra. Per què serà?

Els 15 minuts que com a màxim poden estar enceses les boles de gas segons la llei se’m fan eterns i em proposo donar conversa. Una senyora m’explica que en realitat allò que és tradició al poble són els correbous no el bou embolat, que de bou embolat no se’n feia des de fa 30 anys. I aleshores, perquè l’han fet aquest any? Molt simple. Per fer rabiar als antitaurins i per demostrar que allà, els bous es seguiran fent tota la vida, peti qui peti, agradi o no a la gent de Barcelona. I com que l’embolat és el més espectacular i polèmic, doncs vinga, a fer l’embolat.

I és així com som. El primer estiu sense toros a Catalunya i a les Terres de l’Ebre es fan més bous que mai. És la reacció que provoca una llei que hauria pogut ser un exemple i que al final es va quedar a mitges. Quina manca de valentia per part dels polítics. Què hipòcrita parlar dels drets dels animals en un cas i ignorar els altres. Però com va passar amb la llei antitabac, hi ha coses que cauen pel seu propi pes. I lligar les banyes, posar-li foc en unes boles o senzillament provocar, donar cops de peu i mofar-se d’un animal desconcertat és una d’elles.