Comentaris

No perdin gaire el temps amb els discursos d'ahir a la Festa de la Rosa de Gavà. No van tenir cap mena de transcendència més enllà dels pinyols enravenats. El que va ser rellevant va ser el moment televisiu quan Alfredo Pérez Rubalcaba abraça Carme Chacón i tots dos giravolten 360 graus, amb un somriure de forçada aparença. Va ser l'escena shakespeariana de la trobada socialista del Baix Llobregat. Entre Rubalcaba i Chacón encara hi ha tensió dramàtica, hi ha pugna, no han fet les paus.

I és que Rubalcaba i Chacón lliuren una segona batalla en aquestes eleccions generals. Seran el terreny de joc per dirimir de forma concloent el futur lideratge del PSOE. La persona que ocuparà els despatxos del carrer Ferraz de Madrid en part es decidirà a Catalunya el 20-N.

Si es confirma la debacle general socialista però resulta que Carme Chacón aconsegueix guanyar els comicis a Catalunya, Rubalcaba quedarà debilitat i l'actual ministra del govern Zapatero es llançarà a un segon intent de liderar el PSOE. És un comentari que circula entre els dirigents del PSC. Aquests dies fins i tot el qui va ser cap de comunicació de l'expresident José Montilla, Toni Bolaño, ho admet en públic.

Per a Chacón la lluita del 20-N no és contra Mariano Rajoy i el PP, ni molt menys per la Moncloa. Ja no està a l'abast dels socialistes impedir una amplíssima victòria popular. Per al PSOE i per al PSC d'ànima espanyola que representa Chacón, les generals s'han convertit en les primàries que l'espluguenca tant havia anhelat, i a les quals va haver de renunciar. És molt esquifida la pugna, però els socialistes en aquests moments no donen per a més. Chacón a l'atac…de Ferraz.