Comentaris

L’aparició del segon vídeo de campanya del PSC porta la signatura de Zaragoza i ha generat l’enrenou esperat. Bé, això és el que pretén oi, la publicitat? Impactar en un espai curull de missatges. Això és una part, només publicitat; després hi ha el màrqueting, que és un procés a través del qual allò que s’oferta a la societat no pretén guanyar més clients (target) sinó satisfer-los més, adequar l’oferta a les seves necessitats.

Des d’aquest punt de vista no entenc en absolut el màrqueting dels socialistes. El vídeo primer presenta una anciana sola, sense ajut, un atac a la llei de dependència. En segon terme una aula on uns alumnes fugen perquè la professora desapareix, bomba al pacte nacional per a la llei d’ensenyament i finalment un jove que mor en una sala d’hospital connectat a un aparell, míssil contra la sanitat pública. Al final, el resultat d’aquestes sinistres imatges és un slogan: “Per a Catalunya Rubalcaba no és el mateix que Rajoy”.

El mal gust és opinable, l’efectivitat no. Després de les imatges algú amb dos dits de front pot arribar a la conclusió que Rajoy és diferent de Rubalcaba per a Catalunya? En tot cas seria més comprensible que els socialistes diguessin que CiU no és el mateix que el PSC. I tenen tota la raó, per això fa menys d’un any que els ciutadans van donar el tomb a les urnes. Perquè sota el govern liderat pel PSC la llei de dependència va ser un frau a la bona fe de la gent, perquè a més de no poder garantir els ajuts que prometien, treien competències al govern de la Generalitat, deixant en mans del govern central qüestions que legítimament havia de resoldre el nostre govern i que irresponsablement els nostres governants van inhibir-se de les decisions que havien de prendre per mandat dels ciutadans.

També tenen raó en el resultat d’una llei d’ensenyament que malgrat ésser votada majoritàriament al Parlament de Catalunya, va sotmetre el sector en un caos entre la sisena hora, la setmana blanca i els nefastos resultats dels alumnes en els rànquings europeus.

I malauradament els 8.000 milions d’euros de forat al calaix han obligat a prendre unes mesures dràstiques en tota l’administració pública, essent la sanitat el lloc més sensible no tant pel que representa per l’estat del benestar sinó per la nefasta gestió heretada en virtut de la qual anar inaugurant hospitals i alimentant un endeutament atroç hagués acabat per col·lapsar el sistema.

Han d’estar molt malament per llençar un vídeo d’aquesta índole. O potser és Carme Chacón qui està tant a la corda fluixa que ja no li ve d’aquí. Un mal resultat a Catalunya la ressituarà del lloc on ve: de disputar el lloc de Rubalcaba com a “niña de Zapatero” (Chacón dixit en la darrera campanya al congrés dels diputats). Un mal resultat paradoxalment serà el bidó d’oxigen perquè el PSC es renovi i doni pas als ímpetus renovadors dins del socialisme que apostin per una socialdemocràcia catalanista de la que avui, en aquest petit país, hi és però ni s’hi compta ni se l’espera.

El que em deixa estupefacta és que justament el vídeo explica això: que a Catalunya Chacón és justament la contrincant de Rubalcaba, ni idea del que hi pinta Rajoy.