Comentaris

A poc a poc i amb bona lletra. Així és com el gallec Mariano Rajoy ha aconseguit ser el nou president d’Espanya. Les seves armes: la paciència, l’ambigüitat, i l’apel•lació al nacionalisme espanyol de soca-rel. Un barreja que fermenta des de fa anys, i que més d’un ja avisa que tindrà un gust molt agre, sobretot pels catalans i bascos.

A casa nostra és on menys puja el Partit Popular, i on més baixa el PSOE. Contra tot pronòstic, ERC manté els seus resultats, i CiU puja com l’escuma. Ni les retallades de la Generalitat ni les relliscades de Duran en campanya han frenat l’ascens de la federació que, per primera vegada, guanya unes eleccions generals a Catalunya.

El catalanisme guanya però queda diluït en una cambra baixa espanyolista. Els catalans tindrem veu i vot a Madrid, però serà una representació d’allò més estèril. Pinten bastos per les aspiracions d’autogovern. Debats com el dret a decidir, el pacte fiscal i la transició nacional, corren el risc de quedar-se en un no-res. El canvi ha estat a Espanya, però les conseqüències les viurem aquí.

Rajoy ja s’ha postulat per esdevenir el Bismarck patri i anul•lar l’estat de les autonomies. L’expressió “Estat espanyol” es guardarà al calaix de sastre i la marca Espanya lluirà com mai. D’ara en endavant, molt possiblement la política catalana hagi de considerar, més que mai, l’actuació unilateral.