Comentaris

El prestigiós think tank americà Pew Research Center ha publicat recentment un nou estudi sobre les diferències que tenim europeus i americans pel que fa als nostres valors. Formen part de la mostra els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. Me’l llegeixo amb curiositat i finalitat acadèmica quan veig una dada força reveladora. Em crida l’atenció el punt de la investigació que estudia el patriotisme. En l’afirmació “la nostra gent no és perfecta però la nostra cultura és superior”, un 44% dels enquestats espanyols hi estan a favor. Per contra, només un 32% d’anglesos i un 27% de francesos sostenen la mateixa afirmació. És a dir, gairebé la meitat de la població espanyola no té esperit d’autocrítica, i amb una situació financera pitjor que la dels països esmentats, proclamen la seva cultura com a superior. Cau per terra la saviesa popular que titlla els anglesos d’estirats i els francesos d’arrogants.

Repasso l’actualitat espanyola començant pel “Bigotes” per veure què pot haver dut a aquest orgull patri del 44%. Hi tenim la corrupció a desenes d’ajuntaments. El judici pels vestits de Camps, la polèmica resolució del jurat popular, i la reticència dels afectats a dimitir del seu càrrec. El judici contra Garzón i la seva inhabilitació deixant perplex al món sencer. El nomenament de De Guindos, un ex de Lehman Brothers com a ministre d’Economia i Competitivitat. Els negocis de Matas i Urdangarín. El cessament dels caps de l'Oficina Antifrau, i el nomenament d'una número dos esquitxada pel cas Gescartera. Diputats que passen a millor a vida, la de senadors. Ministres que també descansen sobre una pensió vitalícia i, de retruc, s’asseuen a consells empresarials. I per últim, però no menys important, un Presidente que en sis dies al govern ja va contradir el seu propi programa. A mi ja em perdonaran, però a menys que el Pew fes l’enquesta en ple èxtasis post-mundial de futbol, no tinc per on justificar aquest 44% que afirma la superioritat espanyola.

Per la part catalana, aquest estudi ens hauria de fer reflexionar, i molt. Que un país amb la corrupció d’Itàlia i la situació econòmica de Grècia es cregui superior a l’Europa forta i tingui com a màxima prioritat en la seva agenda potenciar els toros per sortir de la crisis, a mi, em preocupa. Tant per ells, com per nosaltres. Perquè al cap i a la fi, Espanya és un país ric en història i cultura, i que els seus polítics vulguin lapidar aquesta herència hauria de preocupar i molt a tots els espanyols. Però d’això ja se’n encarregaran ells, que nosaltres prou feina tenim a Catalunya. Darrerament veig els nostres polítics molt arronsats, amb por a molestar a Moncloa, i amb diferents discursos segons parlin per Catalunya, per Espanya o pel món. Una estratègia pròpia d’altres temps que sens dubte no condueix a cap de les aspiracions nacionals catalanes i, si algun polític té encara reminiscències del que és la teoria política, sabrà que el comportament català davant l’Estat espanyol no es propi d’un governant just.

La situació de Catalunya avui és que Espanya ens està fent el llit i nosaltres els hi regalem els llençols. Per sort, cada cop són més els ciutadans que desperten davant d’aquesta situació. Hi ha més veus, més projectes i més associacions amb un full de ruta clar. Hi ha, en resum, més moviment social. I això, com en d’altres èpoques, és el factor clau que gesta i esperona els canvis, i sobretot, arrastra els polítics a actuar amb determinació. Per tant, molts ànims a tots aquells alcaldes i regidors, petits empresaris i altres ciutadans, que passen la mà per la cara als nostres polítics desafiant un sistema que troben injust, i que busquen, des d’una posició democràtica, tota escletxa legal que els permet actuar en benefici de Catalunya. Un deu per ells i que n’aprenguin molts polítics.