Comentaris

El president Artur Mas iniciarà aquesta setmana els contactes amb els partits catalans per plantejar una proposta de pacte fiscal al govern espanyol. Ja existeix un acord bàsic entre CiU, ERC i ICV per negociar un model sota el principi que la Generalitat ha de recaptar tots els impostos, i abandonar el règim comú de finançament. Si no és per aconseguir això, tenir la clau de la caixa, certament val més que els polítics catalans no s'hi posin. Però si el pacte fiscal va en la línia del concert econòmic, el PSC hauria d'afegir-s'hi encara que li suposi una fricció amb el PSOE. És una d'aquelles qüestions en les quals el congrés d'aquest partit es va reservar per tenir veu pròpia i una actitud diferenciada del PSOE, perquè és un afer d'autogovern. Si els socialistes catalans no fan el pas seguiran descol.locats en la política catalana, i això no és bo ni per a ells ni per al país. El PP català, en canvi, difícilment donarà suport al pacte fiscal. Ho confirma la darrera gesticulació d'Alícia Sánchez Camacho d'intentar negociar pel seu compte un model de finançament amb el govern del PP. No té cap transcendència real, perquè seran unes converses que no afecten ni el govern català ni el Parlament, però serà l'argument del PP per oposar-se a la proposta que farà Catalunya. Si ara a sobre vol fer retallar 10.000 euros a les autonomies en Sanitat i Ensenyament, la topada serà majúscula. Arriba l'hora de la veritat.