Comentaris

Fa uns anys un llibre que portava per títol “No pensis en un elefant” va causar furor a les nostres llibreries. L’obra tractava del llenguatge polític i el debat públic des d’un prisma crític, però això ara no fa al cas. El fet és que, d’ara endavant, el rei borbó Juan Carlos I no pararà de repetir mentalment aquesta frase, sobretot en les compareixences públiques i en els seus ensopits discursos nadalencs, tot intentant evitar que els espectadors perdin el fil i el cap se’ls en vagi cap a Botswana. El seu intent, però, serà debades perquè estic convençut que la imatge del successor de Felip V quedarà per sempre associada a aquest afer sòrdid i sinistre.

Que el rei d’Espanya sigui afeccionat a la cacera ja ho sabíem. Només cal recordar el seu assassinat vil d’un pobre ós domesticat i emborratxat que responia al nom de Mitrofan. Aquest fet terrible va passar a Rússia el 2006 i la Casa Reial va intentar tapar tot l’afer, però gràcies a la premsa, com sempre, ens en vam assabentar. Ara ha passat a Botswana, on el mateix rei que diu que no dorm a les nits pensant en els joves aturats s’ho passava d’allò més bé matant elefants. Encara sort que és el president d’honor del World Wild Fund (WWF) espanyol! El món d’avui és global i la dita “quan el mal ve d’Almansa a tots alcança” ha cobrat una dimensió planetària. Fins fa uns anys només els habitants d’Espanya, ja fossin humans o no, havien de patir per si rebien un tret dels borbons. Avui aquest terror ja és global i inclou óssos russos, elefants africans i menors d’edat.

En només un any la Casa Reial ha aconseguit carregar-se d’una tacada el prestigi i respecte que encara tenia entre grans franges de la societat espanyola i també catalana. Un gendre és jutjat per corrupció després de fugir a Washington amb la connivència del monarca, un altre permet que el seu fill es dispari una perdigonada al peu, no és cap secret que les dues infantes no poden veure la Letizia ni en pintura i la reina Sofia no vol saber res del seu marit, el qual es gasta frívolament una pasta gansa fent safaris mentre el seu país és al llindar del rescat. Cap guionista no ho podria haver ordit millor. El suport a la monarquia és cada dia més feble i el seu gran aliat, el PSOE, ja comença a evidenciar esquerdes en aquest afer. Nacionalistes catalans i bascos, Izquierda Unida (IU), una part del PP i una part de la premsa ja es freguen les mans pensant en una III República Espanyola.

Si jo fos el cap de la Casa Reial o tingués alguna influència sobre aquesta dinastia els recomanaria una sèrie de mesures urgents. La primera seria el divorci entre la infanta Cristina i l’Urdangarín. Aquest divorci acabarà essent una realitat perquè, tal com està el pati, a la Casa Reial ja només li falta veure a la infanta fent la cua amb les dones dels presos per gaudir de la seva horeta del “vis-a-vis”. En segon lloc caldria pensar en una abdicació i que l’hereu i únic membre de la família que es pot portar a tot arreu, el futur Felip VI, es faci càrrec del negoci familiar. I en tercer lloc seria bo que la reina Sofia, que sembla que hi toca força, agafés el comandament de la Zarzuela. Però clar, res d’això no passarà i qui sap si, més d’hora que tard, un altre borbó sortirà cames ajudeu-me cap a l’exili. Jo ja signaria.