Comentaris

El safari de Joan Carles I a Botswana ha provocat dues reaccions entre els polítics. N’hi ha que han mirat cap a un altre costat i han servat un discret i còmode silenci i n’hi ha que l’han criticat. No és una bona notícia per a la Casa Reial, que ja tenia prou annus horribilis amb el gran impacte social del cas Urdangarín. El monarca havia reaccionat fins ara amb habilitat. Havia aconseguit, només en part, desvincular la institució de la imputació del duc de Palma, i fins i tot havia calmat les aigües remogudes amb discursos que apel·laven a la igualtat davant la llei i que mostraven una preocupació que semblava sincera davant la crisi que pateixen milions de famílies. Tot això ha quedat en evidència amb un episodi que constata una gran frivolitat. Si matar un elefant al cor de l’Àfrica poc costar entre 50.000 i 100.000 euros, no sembla aquest el moment històric més adient perquè el cap d’Estat espanyol dispari amb pólvora de rei.

La repercussió social de la notícia ha desbordat els límits de la discrepància monàrquica habitual. Que el coordinador d’Esquerra Unida, Cayo Lara, critiqui la institució no és cap novetat. Que ho facin l’exalcalde socialista de Sant Sebastià, Odón Elorza, o el secretari general de la federació madrilenya del PSOE, Tomás Gómez, situa la qüestió en un nivell molt més preocupant. Molt més preocupant per als defensors de la institució monàrquica. En alguns dels darrers errors personals del monarca ja s’havia sentit amb escassa potència la demanda d’abdicació. Una pretensió absurda. Per què Felip VI ha d’afrontar amb més solvència que el seu pare les turbulències que pateix l’Espanya postimmobiliària?

El que sí que sembla més raonable políticament, democràticament, és aprofitar el canvi de titular en la corona, quan s’escaigui, per agrair-los els serveis prestats i alhora reclamar la desacralització de la institució. A Espanya s’ha de poder parlar obertament de tot i s’ha de poder votar obertament tot. Des del dret del País Basc o Catalunya a separar-se’n fins al règim que l’ha de governar. Monarquia o república. Una afirmació encara excessiva per a la gran majoria, però que els temps que vénen poden fer molt més raonable. Molt més raonable que les caceres reials d’elefants africans.