Comentaris

Jo sóc fill de Faió i, com molts faionencs, vam anar a viure a diversos pobles de Catalunya quan el nostre poble va ser engolit per les aigües del pantà de Riba-roja. Mai ningú se n'ha recordat de nosaltres, llevat l'ajuntament de Reus, que va dedicar un modest carrer amb el nom de Faió, i aquest llibre que posa en portada el campanar del poble vell. Ja poden cridar ben fort els del "cachirulo" perquè ells mai no han mogut, ni mouran un dit per defensar-nos. Per a ells som elements a estingir. Aragonesos impurs i de segona. Personalment ja fa temps que he decidit ser un català de primera i crec que algun dia la Franja s'haurà de plantejar seriosament abandonar l'adminsitració aragonesa que la maltracta per unir-se a les terres germanes de llevant. Això sí, sense deixar d'estimar el poble on vaig néixer.