Comentaris

Acostumem a criticar la falta d'unió política de l'independentisme, però la campanya "No vull pagar" demostra que de moment ja va bé que els independentistes estiguin políticament repartits. Igual que va passar amb les consultes, Esquerra i Solidaritat es fan la competència a veure qui dóna suport a la protesta amb més vehemència, qui penja més vídeos al youtube, qui aglutina i propaga millor el moviment, qui té millors idees per aconsellar i protegir els insubmisos i, el més important, qui sap deixar en evidència a CiU amb més incisió. Aquest joc a tres estimula ERC i SI, fa créixer el debat independentista i obliga a CiU a fer allò que menys li agrada: definir-se. Gràcies a aquesta pressió política i social, Artur Mas, que tenia dubtes, es va veure obligat a votar a la consulta de Barcelona. I Duran va haver de fer el ridícul dient que no hi participaria per "temes d'agenda".

Sembla que CiU cada cop té menys espai pel regat, que en el seu camí cada cop hi haurà més cruïlles i menys opcions de fer marrada. Per això quan tria malament es nota tant. És decebedor que el Govern hagi anunciat que es multarà amb cent euros les persones que no paguin els peatges. La legalitat del cas no és prou clara com perquè el Govern hagi de sortir a defensar una empresa a través de la qual l'Estat ens roba per donar als altres. No les volem, aquestes empreses. Com podríem voler-les? Segons Alfons López Tena, l'impagament del peatge no infringeix cap llei, i SI s'ha compromès a defensar gratis els possibles multats. La pròpia empresa avisava ahir als conductors que l'impagament "podria ser una infracció del Reglament General de Circulació." Podria ser, deia. Fins i tot Ciutadans creu que les multes serien il•legals! El cas és que hi ha dubtes, que la multa no és ni molt menys de llibre, i que CiU, si hagués volgut, s'hagués pogut fer el longuis. No demano que el Govern faci una crida a la insubmissió ni que el President Mas pengi un vídeo al youtube fent un sinpa, però si se senten, com han dit, "propers" a la protesta, haguessin hagut de deixar que Abertis sués la batalla. Abertis, una empresa que ens fa pagar les carreteres dels altres. No calia protegir-la, i menys encara amb una norma incerta que cohibeix la gent i que pot dinamitar la iniciativa. Tampoc calia que Duran i Lleida ens digués que, tot i estar-ne "tips", hem de pagar els peatges perquè aquestes són "les regles del joc". Això, bàsicament, és demanar-nos que ens deixem fer trampa.

El gran compromís electoral de CiU és un pacte fiscal tipus concert econòmic, s'han passat el que porten de legislatura ressaltant la discriminació econòmica que pateix Catalunya, insistint en la necessitat vital de poder gestionar els nostres impostos, atribuint les retallades al dèficit i queixant-se dels incompliments de l'Estat; porten mesos escalfant el nacionalisme econòmic i ara que el fum pren flama resulta que són ells els primers que volen venir a apagar-lo. En defensa de "les regles del joc", que això sí, reconeixen injustes. Tela. Desanima, perquè si pretenen aconseguir la justícia fiscal a la qual s'han compromès, s'hauran de saltar regles molt més grosses que el semàfor d'un peatge. Ai, Mare de Déu Senyor!