Comentaris

Convergència ha estat més de 30 anys predicant que la Diputació de Barcelona era un organisme inútil, carregat de competències absurdes i utilitzat pel Partit Socialista com a menjadora de molts dels seus dirigents. Fa menys de dos anys molts càrrecs electes de la federació nacionalista carregaven durament contra aquesta institució esgrimint que els seus 615 milions anuals de pressupost –per a despeses no finalistes-, els més 4.000 treballadors i els sous de Hollywood dels seus dirigents ratllaven gairebé l'insult.

En aquell moment la Diputació de Barcelona destinava un 58,2% dels recursos en despeses administratives, un 32,03% a transferències a altres administracions i només un 9,77% corresponien a despeses directes. En resum, es destinava més de 350 milions d'euros a mantenir un estructura administrativa que bàsicament es dedicava a transferir recursos a altres administracions.


Tot feia preveure que si algun dia Convergència arribava a dirigir la diputació aquesta es reduiria a la mínima expressió. És a dir, que cediria competències, eliminaria duplicitats absurdes i retallaria (de forma contundent) els sous dels dirigents. La realitat, però, no ha estat aquesta. Els pressupostos per a despeses no finalistes, l'exèrcit de càrrecs de confiança i els sous de futbolista continuen existint. Tot i els discurs d'austeritat la Diputació de Barcelona segueix mantenint una estructura administrativa esperpèntica i encara esdevé el refugi de molts polítics desterrats.


Alguns diran que la Diputació de Barcelona –en comparació a l'enorme engranatge de la Generalitat- és tan sols la xocolata del lloro. És veritat. Ara bé, és un exemple destacable i és, al capdavall, el reflex d'una situació. 

A la política li falta credibilitat. És veritat que molt sovint es critica als polítics sense arguments i se'ls engloba a tots de manera injustificada. Ara bé: no podem parlar de credibilitat si no prediquem amb l'exemple ni tampoc podem parlar de retallades i d'austeritat si, tot i la crisi, continuem mantenint 947 ajuntaments, 41 consells comarcals, 77 mancomunitats i 4 diputacions.

Que Espanya ens roba, ens menysprea i ens insulta és una realitat. Una realitat que hem de combatre. Aquesta batalla, però, no ens ha de fer oblidar que la nostra rereguarda, molt sovint, tampoc és la més indicada.