Comentaris

Hem assistit aquest dies a la insubmissió dels peatges d’autopista. No és ben bé com el tancament de caixes que va encapçalar l’alcalde, Dr. Robert, però per això precisament, un fet molt important. En efecte, el que ha passat no és el resultat d’una campanya canalitzada o vehiculada pels partits polítics, sinó una protesta espontània d’uns ciutadans que diuen prou i clamen en desert contra l’abús i la discriminació dels quals són víctimes. És cert que les autoritats i la mateixa empresa explotadora (en el doble sentit de la paraula) han expressat compungides la seva comprensió per la indignació dels usuaris forçosos i captius. Naturalment, acte seguit, els qui han perpetrat aquest atemptat contra la igualtat d’uns ciutadans que haurien de ser iguals davant la llei i els que permeten i toleren aquest estat de coses i, a més a més, autoritzen uns augments de tarifes descomunals, un cop posada de manifest la seva comprensió, se’n van xiulant amb indiferència. Saben que tot el que fan quedarà sempre impune i que, després de donar un copet a l’esquena dels condemnats a galeres i a una recaptació basada en barreres de pillatge evocadores dels portells i drets de pas medievals, seguirem pagant en règim de cadena perpètua.

En realitat, la figura jurídica de la concessió és, per definició, un privilegi administratiu limitat en el temps. Recordin que l’any 1969 es va atorgar per un període màxim de 25 anys i que, gràcies a una sèrie de martingales, el suplici ja fa 43 anys que dura. No hi ha manera de convocar els gestors de l’empresa agraciada i dels funcionaris o polítics que van signar uns contractes draconians i lleonins? No caldria interrogar-los sobre les fórmules arbitrades per anar allargant el contracte inicial i per a donar transparència als mecanismes de pròrroga indefinida i el càlcul d’unes tarifes aplicables a unes vies amb la inversió totalment amortitzada? No tenim dret també a fer publicar les xifres de trànsit per a controlar els ingressos i comparar-los amb d’altres territoris o països? És cert que el cost per quilòmetre de França és 10 vegades inferior i que tenim els trams més cars d’Europa? Es constitucional el peatge a l’ombra que es paga directament amb càrrec als impostos de tots i no únicament amb diners dels usuaris? Com es justifica l’enriquiment a costa de persones sense cotxe, sense carnet, invidents, invàlids, persones grans, residents a fora, etc...?

Es també de dubtosa legalitat que s’autoritzi una autopista sense complir la condició exigida de que en paral•lel a la via de pagament n’hi hagi una altra de gratuïta i no com aquí on es consenteixi que la privada hagi invadit la A-2 preexistent. A d’altres països, com ara, per exemple, a Itàlia que té mala fama per la Cosa nostra, la Camorra i la N’Dranghetta, a part de la corrupció en temps dels governs Berlusconi està prohibit que les empreses constructores o d’obres públiques siguin propietàries o tinguin participacions en autopistes privades. Això va ser un dels motius que va impedir la compra per part d’Abertis de l’autopista italiana del grup Benetton. Considera amb tota la raó el legislador en aquell país que aquesta mena de parelles han de ser incompatibles perquè es presten i, és més, indueixen a col•lusió i comporten un inherent conflicte d’interessos en perjudici dels usuaris i de les arques de l’Estat.

Es curiós que quan ACS volia entrar discretament a Abertis la reunió del nou consell va coincidir amb la defunció del futbolista Kubala i Florentino Pérez es va presentar a la capella ardent, en un gest d’aparent respecte que va ser molt elogiat. Sense restar mèrits a la inesperada compareixença, en realitat, va ser una maniobra hàbil de dissimulada incorporació al consell de l’autopista.

En tot cas, els ciutadans sotmesos a una esclavitud discriminatòria que contrasta amb la gratuïtat de les vies construïdes a Espanya amb diners de l’IVA del peatge dels catalans i sobretot, amb el propòsit d’aquesta empresa rapinyaire que diu que comprèn que els catalans estiguin emprenyats, però a continuació proposa pagar les 4 o 5 noves autopistes de Madrid a canvi d’un altre nou allargament dels peatges que cobren els insadollables, devastadors de la Catalunya sempre maltractada pel poder central i dels seus “sipaios” colonials. Tinguin sempre present que les autopistes havien de revertir al poble que les va pagar i que ara sembla disposat a recuperar.

Els usuaris captius s’han adonat d’una veritat com un temple; que es pot castigar un insubmís individual, però no els que es neguin a pagar de manera massiva i col•lectiva. Que a les presons no hi caben tots, que es poden tapar les matricules i que no és en absolut cert que els cobradors de les cabines siguin agents de l’autoritat. La prova la vàrem tenir quan uns empleats amb uniformes de l’empresa, a les cabines amb bandera d’Abertis, es dedicaven a robar als usuaris que pagaven amb targetes de crèdit. El desenllaç ja el recorden: quan les víctimes del robatori a la garita de la concessionària van reclamar els diners a Abertis como a cooperadors necessaris, la resposta va ser que l’empresa no responia dels delictes comesos a les seves instal•lacions i que ells no tenien cap responsabilitat pels danys causats a les seves oficines pels cobradors oficialment vestits amb uniformes acreditatius de la seva facultat delegada de manipular targetes de crèdit en el lloc en que l’empresa obligava les víctimes a aturar-se.

Últimament, sembla que les participades de La Caixa no mereixin ni guanyin gaire simpaties .Confiem que els resultats els surtin millor que les relacions amb els clients i la responsabilitat social corporativa. De moment, el Fomento del Trabajo Nacional diu que tot això dona mala imatge a Catalunya. I té raó, però el mal el fan les declaracions de la patronal que anteposa els interessos d’una sola empresa a la immensa majoria que fan el transport per carretera. Serà potser que algun dirigent de la patronal forma part del consell d’Abertis o d’alguna germana de l’òrbita caixera? Perquè, sinó, no s’explica que oposar-se a la voluntat popular equivalgut a ser seriós i que la gent seriosa ja recapacitarà i optarà pel masoquisme maltractats per una empresa monopolista i parasitària que, per més que perseveri i s’esforci acabarà donant la imatge d’uns saltejadors de camins.