Comentaris

Ja no em cal patir per quan arribi el dia que em cansi de fer de periodista o el dia que el periodisme com a professió deixi d’existir. Crec que presentaré la meva candidatura a ocupar alguna vocalia de la Sindicatura de Comptes o el Consell de Garanties Estatutàries. Fins ara pensava que calia alguna preparació específica i contrastada per a accedir a aquests organismes, però aquests dies em ratifico en la meva percepció que els ens que depenen del Parlament de Catalunya no responen a criteris professionals sinó als més elementals interessos partidistes.

Ho estem veient aquests dies amb la pròxima incorporació de Daniel Sirera (candidat fallit a la presidència del PP català, partit que ell mateix va qualificar de “merda” en un sms poc prudent tal com podem recordar aquí) al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). La seva candidatura està avalada sorprenentment pel PP, que premia alegrement a qui el qualifica de “merda”, i per CiU, que accepta entrar en el joc del desprestigi de la classe política votant un polític fracassat que en cap cas està preparat per a un càrrec en un organisme que es pretén independent.

Puc entendre que en un organisme com el CAC s’hi posin professionals amb determinades sensibilitats polítiques perquè respon a una composició parlamentària; el que no puc entendre és que s’hi col·loquin autèntics indocumentats com el Sirera, la relació del qual amb el món audiovisual és només la compareixença en les rodes de premsa. Puc entendre que l’Alicia Sánchez Camacho compri així el silenci del Sirera; el que no puc entendre és que CiU avali aquesta candidatura bo i arrossegant pel fang un ens, el CAC, el prestigi del qual ha caigut tan baix que la seva utilitat i continuïtat és més que qüestionable.

Perquè, efectivament, la composició del CAC és un escàndol majúscul. Amb la seva recent reforma passarà a comptar amb sis consellers. D’aquests, cinc seran exdiputats: Daniel Sirera del PP, Carme Figueras i Elisenda Malaret del PSC, Josep Pont i Esteve Orriols de CiU. Tots ells, com es poden imaginar, experts de primera línia en la comunicació audiovisual, evidentment! Només el nou president del CAC, Roger Loppacher, té una trajectòria coneguda en l’àmbit de la comunicació i té un perfil professional. Espero que contracti un bon ajudat perquè amb la resta de consellers no crec que pugui anar gaire lluny.