Que la classe dirigent política està a anys llums dels desitjos de llibertat del poble Català.EM d'escollir una classe política disposada a tirar del carro, l'actual només hi posa pedres a part de 3 contats

Que els Catalans ja n'estem fars de botiflers i de traïdors, i volem la INDEPENDÈNCIA, JA !

Aquell dia va semblar claríssim qui formava part del 'nosaltres' i qui no. Aquell dia, per fi i afortunadament, a ningú no se li hauria acudit incloure el PSOE i per tant la seva sucursal dins cap 'nosaltres'. Clarividència efímera, perquè al cap de no res ja hi hauria qui tornaria a posar en un mateix sac el catalanisme polític majoritari amb els sucursalismes? Potser sí. Però almenys aquell dia no vam estar com una xota.

Una estafa mes feta per part de CIU i el PSC... i tots els poderosos del pont aeri. Avui, com fa dos anys TOT SEGUEIX IGUAL per ell, i PITJOR per la gran majoria de ciutadans de Catalunya. Una vergonya total de la que en som corresponsables la majoria de ciutadans que els hi tornat a donar el nostre suport en totes les eleccions.

Una presa de consciència colectiva que segueix difonent l'ANC, Fundació Catalunya Estat i CCN, per empényer als nostres representants democràtics i independentistes (Diputats i Alcaldes i Regidors) a proclamar la Independència de Catalunya i si cal convocar el poble a una consulta sobre el tema.

Sabeu què penso, que mentre entre nosaltres ens insultem i vulguem imposar el model que vol "el partit" o qui sigui sense respecte, ni diàleg, ni arguments seriosos. No cal que pateixin els centralistes que no anirem enlloc.

Aquell dia va quedar sentenciat el PSC. Ellls i els seus palanganers mediàtics van fer l'intent de centrar la notícia en què algú va insultar Jóse Montilla. Però l'enorme quantitat de gent concentrada els va impedir la jugada victimista per connotar de violenta la manifestació i per extensió el nacionalisme català. Tot va ser debades. El PSC estava mort i ell encara no ho sabia.

El acte més important realitzat a Catalunya a favor de les nostres llibertats i de dir PROU!!

Per Raimon O. il·lùs.

En naixement de Solidaritat Catalana per la Independència!

Som una Nació i tenim el dret - i deure - a decidir que volem la independència.

Us equivoqueu. El camí està en fer pedagogia del fet diferencial català a l'Estat i en buscar un encaix federal dins d'Espanya.

Aquell dissabte va significar el trencament de moltíssims progres amb Espanya. No perquè Espanya hagués fet res de nou sinó perquè aquella vegada els ho havia fet a ells. I vet aquí com tants i tants progres van continuar igual d'antipujolistes que sempre però ara des de l'altre extrem. Ara troben que Pujol massa mitges tintes. Ara ho volen tot i ho volen ara. Més val així però vejam si els dura gaire la febrada, perquè, d'aquests, fia-te'n!