100 dies
"Si estenguéssim aquestes mesures d’anàlisi més enllà dels 100 dies comprovaríem que alguns presidents, i alguns govern, fan més del que sembla i d’altres fan menys del que diuen"
Obama ha complert 100 dies com a president d’Estats Units i els analistes de tots els mitjans de comunicació del món han fet balanç d’aquest període. Mesurar el temps convida a mesurar també les fites que hem aconseguit en un temps determinat. Quin balanç hauríem fet 100 dies després del Big Bang?
Els diaris s’omplen aquests dies de xifres que testimonien la voluntat de punt i seguit. Les infografies comparen el percentatge d’acceptació del president Obama després dels seus primers 100 dies amb l’acceptació que tenien altres presidents després de cremar aquesta etapa. Dels presidents americans dels últims quaranta anys només Ronald Reagan li fa ombra. Reagan i Obama comparteixen un element: tots dos van succeir a un president que va acabar amb una aprovació de només 34 punts sobre 100.
Segurament això ens fa veure que el balanç dels primers cent dies té a veure no només amb allò que s’ha fet en aquests tres mesos, sinó que té molt a veure amb les expectatives. Si les expectatives de millora són altes quan s’escull un nou president, els 100 primers dies tenen una resposta positiva. No hi ha marge de maniobra en les decisions que adopti un nou president en qui la població confia per tal de deteriorar aquesta percepció positiva. O dit en altres paraules: l’ha de fer molt grossa perquè els sondejos dels 100 primers dies substitueixin l’entusiasme per la frustració.
Els 100 primers dies són una mesura interessant per tal de veure com acceptem a un president i per tal de mesurar les seves forces a la línia de sortida. Però molts cops aquesta mesura dels 100 dies es queda en una línia retòrica d’anàlisi. La tensió de les cordes que mesuren la gestió de les persones s’afluixa més enllà d’aquesta data i no seguim analitzant com han anat els 500 dies o els primers 1.000 dies.
Si estenguéssim aquestes mesures d’anàlisi més enllà dels 100 dies comprovaríem que alguns presidents, i alguns govern, fan més del que sembla i d’altres fan menys del que diuen. I, d’altra banda, i posats a ser justos, què passaria si els 100 primers dies o els 1.000 dies fossin unitats d’anàlisi de la nostra feina? Com t’han anat els 100 primers dies d’aquest any? Quin és el teu balanç dels 100 primers dies?