Opinió

El seu cognom és de difícil pronúncia però el que diu és clar com l’aigua, com a mínim pel que fa al concepte de lideratge. Es diu Joseph Jaworski, ha estat fundador de l’American Leadership Forum i del Center for Generative Leadership. Ha escrit, a més, Sincronicidad, un llibre molt recomanable on apunta les següents característiques que haurien de guarnir un líder diferent: autoconeixement; valoració de la naturalesa del lideratge; focalització en conceptes que afavoreixin la interconnexió i no l’actual context de fragmentació; desenvolupament d’una interdependència i d’una perspectiva que abraci la totalitat del món; atenció com a centre en els valors (preguntar-se per què i per a què); aprenentatge per fer canvis i no només descriure allò que passa, sinó afavorir vies diferents i crear condicions diferents per encaminar-s’hi; adquisició de responsabilitat en cada acció, i consciència de l’entorn on cada líder actua.

Repassava aquestes premisses i en paral•lel Nicolas Sarkozy deixava anar un bany de lideratge al Congrés dels Diputats més gris en anys. Repassava aquestes premisses i Barack Obama completava amb uns índexs de popularitat intactes (i elevats, és clar) els seus cent primer dies com a president dels Estats Units d’Amèrica. Tot això passava pocs dies després que José Montilla parlés a Fira Barcelona, i em va assaltar una gran sensació de vertigen només d’intentar tan sols contemplar la perspectiva d’albirar la possibilitat llunyana de fer-ne comparació. Obama ha desplegat en cent dies un lideratge que mereix un deu elevat a deu. El seu país és gran, sí. Una superpotència. El nostre és petit, sí. Però ja fa uns quants anys (massa) que va mancat d’un lideratge polític que des de les institucions miri d’engegar mínimament ni que sigui una de les premisses marcades per Jaworski. I això, la porpra del poder i l’escalf mediàtic no poden emmascarar-ho més que en una part molt minsa.