Política

Per primera vegada el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, va dirigir ahir a Catalunya una operació per un suposat cas de corrupció urbanística en un consistori. La Guàrdia Civil va actuar simultàniament a tres municipis: Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres.

La jornada va finalitzar amb un balanç de vuit detinguts: l’alcalde de Santa Coloma i membre del comitè federal del PSOE, Bartomeu Muñoz; el regidor d’Urbanisme d’aquesta localitat, Manuel Dobarco, el gerent de serveis de l’Ajuntament, Pasqual Vela; l’exconseller convergent, Macià Alavedra; l’exsecretari de la presidència de Jordi Pujol, Lluís Penafreta; el propietari de l'empresa Espais, Lluís Casamitjana, i de la constructora Proinosa, Josep Singla.

El lligam de la corrupció sociovergent

La connexió entre les dues branques esquitxades en aquest cas -els exalts càrrecs convergents, actualment en funcions d’empresaris, els altres dos polítics i els polítics socialistes del món local-, seria l’exdiputats del PSC al Parlament, Lluís Garcia Saéz, expulsat del partit per haver estat acusat d’estafa l’any 1999 i també detingut ahir per ordre del jutge Garzón.

A finals de la dècada dels noranta Garcia Saéz era propietari de l’empresa AGT Construcció i Obres i segons una querella que li van presentar un grup d’empresaris aconseguia que ajuntaments socialistes adjudiquessin obres al seu grup empresarial però després no pagava a les empreses subcontractades tot i haver cobrat dels ajuntaments.

Quan fa vint anys aquest cas va sortir a la llum també va afectar a CiU. Carles Sumarroca, militant de la federació havia estat membre del consell d'administració d'AGT Construcció d'Espais Verds S.A i d'Agrotecsa i Lluís Renau, exdirector de Seguretat Ciutadana de la Generalitat, i Joan Tasias Valls, president d’Entorn SL, també hi estaven vinculats. Aquesta vegada podria ser que Saéz hagués aprofitat vells contactes per continuar amb el seu historial de corrupció urbanística.

Delictes a tres municipis

Aquesta suposada trama corruptiva hauria actuat com a mínim en els tres ajuntaments catalans, tots tres governants ara o en l’anterior legislatura pels socialistes. A Santa Coloma, nucli de la trama, el registre a les dependències municipals practicat per la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció va començar a les deu del matí i va acabar a la nit amb la presència del propi alcalde dins l’Ajuntament custodiat pels agents. Durant la jornada els agents van bloquejar la Secretaria i els departaments Hisenda, Alcaldia, els Serveis Jurídics i l'Àrea d'Informàtica.

A Badalona, malgrat les primeres informacions confuses, l’alcalde de la localitat, Jordi Serra, va rebre al migdia un requeriment judicial sol•licitant informació concreta sobre un solar no edificat del municipi, el qual suposadament estaria relacionat amb una empresa de la mateixa localitat, anomenada Marina Badalona.

Tampoc hi va haver registre a Sant Andreu de Llavaneres, localitat maresmenca actualment governada per CiU. En aquest ajuntament dos agents de la policia judicial van lliurar a l’alcalde una notificació del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional perquè lliurés un conveni urbanístic signat el 2006, obra de l’anterior govern, format per socialistes i populars.

De fet, segons va recordar ahir, l’alcalde de Sant Andreu, Bernat Graupera, l'anterior govern municipal de PP i PSC té dos convenis urbanístics a la Fiscalia Anticorrupció. Un fa referència a una escola bressol d'una entitat privada que l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres va voler fer pública a canvi d'uns terrenys municipals, i l’altre és sobre el conveni per una nova esportiva municipal.

A més, l'exregidor socialista, Antoni Jiménez, implicat en aquests convenis urbanístics dubtosos, tenia vincles amb els dos municipis investigats per l’Audiència Nacional.

Ahir també van ser registrats els domicilis de l’exsecrtari de la presidència de la Generalitat, Lluís Penafreta, i de l’alcalde de Santa Coloma.

Blanqueig de diners i operacions urbanístiques

Malgrat aquestes pistes apunten a delictes urbanístics els delictes comesos que s'imputen als detinguts són tràfic d'influències, suborn i blanqueig de diners. Aquesta investigació seria conseqüència d'un cas de l'any 2002 quan es va seguir la pista d'una trama de blanqueig de capital vinculat al banc BBVA, entitat que operava a les illes Jersey. Suposadament els empresaris detinguts, entre ells Penafreta i Alavedra, segons sospites del jutge Garzón,  s'haurien beneficiat de societats patrimonials beneficiades de requalificacions urbanístiques i els guanys dels quals haurien acabat el paradisos fiscals.

Entre aquestes requalificacions, com exemple del funcionament de la trama, seria els terrenys del centre comercial Gramenet que van ser venuts en subhasta a l’època en què l’alcaldessa era l’actual vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, i en l'operació de venda a privats hi hauria intervingut la societat immobiliària municipal Gramepark, que presideix el tercer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, per després tornar a ser recomprats per l'Ajuntament.

Declaracions davant Garzón

Tot apunta que la declaració dels vuit detinguts davant el jutge de l’Audiència Nacional serà dijous o divendres –límit legal que permet la llei-. Segurament avui seran traslladats a Madrid a les dependències de la Direcció General de la Guàrdia Civil. L’“operació Pretòria” continua oberta, però sota secret de sumari, i no es descarten més detencions.