Cultura

Si fem memòria i mirem de recordar els inicis de la nostra televisió, molts de nosaltres ens situarem a la dècada dels seixanta. Era durant aquells anys quan els primers aparells començaven a arribar tímidament a Barcelona i poc després, el 1964, s’escoltava parlar català per primera vegada en una emissió de TVE. Avui, però, el llibre ‘República TV’ (Ed. Dux), del periodista Francesc Canosa, ens descobreix un esforç molt anterior per impulsar una televisió pròpia a Catalunya.

“Aquesta és una de les històries més desconegudes de Catalunya”, explica Canosa en el revers del seu nou llibre. I és cert, fins a dia d’avui s’havia investigat ben poc d’aquell projecte frustrar d’Eduard Rifà, un dels principals impulsors de la ràdio i la televisió a Catalunya, qui ja el 1932, quan naixia la Segona República, va fer mans i mànigues per impulsar una televisió exclusivament amb segell català.

Aquell projecte no era cap utopia. Rifà parlava en nom de la jove i ja poderosa Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i ho feia a les portes de l’aprovació de l’Estatut que havia de garantir competències en comunicació per a la Generalitat. A més, el mateix president Francesc Macià, havia donat suport a la iniciativa pocs dies abans de guanyar les eleccions que portarien la República i durant els últims anys de la seva vida lluitaria perquè aquella televisió esdevingués una realitat.

‘República TV’ ens acosta un projecte ple d’il·lusió i entrebancs que acabaria frustrar anys després per l’aixecament feixista i la posterior Guerra Civil. Sis anys de recerca que han esdevingut tesi doctoral i ara llibre, perquè, tal i com explica Canosa, “aquella televisió que no va ser és la metàfora d’una Catalunya que aspirava a tot i es va quedar sense res”.