Opinió

Fa pocs dies El Periódico va publicar una enquesta sobre intenció de vot en l’àmbit municipal de Barcelona. Un sondeig sense precedents perquè, per primera vegada, el candidat de CiU, Xavier Trias, superava el del PSC, Jordi Hereu. La notícia no va sorprendre els dirigents socialistes. Ells en tenen de pròpies. I no són gaire diferents. Pel que fa al Parlament, ara com ara els convergents s’acosten als 60 diputats, el PSC aguanta com pot o puja lleugerament i Esquerra pateix un retrocés fort però encara sense determinar. Sigui com sigui, els tres partits que integren el govern, si demà es fessin eleccions, no sumarien prou vots per repetir per tercera vegada l’acord. És cert, però, que encara falta un any per a que se celebrin aquestes eleccions i més encara perquè es facin les municipals. Per tant, no hi ha res definitiu, tot i que, com bé saben els experts en estudis de mercat electoral, les tendències no enganyen i fa temps que han pres la mateixa direcció.

Tot això explica l’actitud del mateix diari en el cas del Palau de la Música. Segons les filtracions que fins ara calibren la fondària de l’espoli, Fèlix Millet s’hauria apoderat d’uns 20 milions de l’entitat. Sense comptar pagaments a tercers. Però, curiosament, fins ara només en serien destinataris Àngel Colom i la Fundació Trias Fargas. La selectivitat en la filtració crida l’atenció. Com també que només per 600.000 euros hi hagi qui pretengui convertir el cas Millet en el cas CiU. Els dirigents de Convergència han intentat explicar aquesta operació. Legalment, se n’han sortit. En cas contrari, ja ho sabríem gràcies als filtradors habituals. Èticament, això és molt més discutible. Tot i que per calibrar l’abast de la jugada caldria saber el volum total de les operacions de Fèlix Millet, en nom del Palau, amb altres entitats, fundacions, partits i mitjans de comunicació. La informació selectiva no permet fer-se una idea de totes les responsabilitats compartides.

Per això, la manipulació queda tant en evidència. Mentre no es facin públics tots els pagaments de Fèlix Millet, més val moderar les crítiques. I encara més quan els partits que integren el govern utilitzen els 600.000 euros del Palau, senzillament, per contrarestar la tendència que assenyalen les enquestes. Per desgastar Convergència i Unió i evitar que tragui els resultats que li adjudiquen els sondejos. Per convertir el cas Fèlix Millet en el cas CiU. Amb l’ajuda de la premsa habitual i la col•laboració d’alguns professionals que treballen en els mitjans públics de la Generalitat i que s’han passat la vida sencera impartint lliçons de professionalitat, progressisme i ètica.