Societat

Primer l’Operació Wei contra els tallers tèxtils i ara les perruqueries. Hi ha molts xinesos que se salten les normes a Catalunya?
Els mateixos que hi ha d’altres nacionalitats. Cal recordar, respecte els tallers de Mataró, que el jutge ha ordenat l’aixecament dels precintes perquè no ha vist motius pel tancament. Ara quasi tots estan treballant altre cop. Dels més de setanta tallers que es van intervenir una trentena eren totalment legals i la gran majoria dels restants només els mancava algun tràmit administratiu.

Però hi havia xinesos treballant més de dotze hores i vivien als tallers...
Fer hores extres no és cap delicte si les fas voluntàriament. I qui no ha ajudat mai a un familiar o amic sense que aquest hagi de fer un contracte per aquest serveis? El que vull dir és que no es pot fer una operació de la magnitud de la que van fer els Mossos només per defectes administratius.

M’està dient que no hi havia cap delicte?
Si n’hi havia nosaltres som els primers interessats a que s’enxampin els culpables. Per això el tema està als tribunals. Pensa que són ells els qui embruten la nostra reputació. Si s’està infringint la llei la policia ha d’actuar contra ciutadans xinesos i contra qui sigui.

Les perruqueries amb ‘final feliç’ són un cas similar?
La llei no prohibeix la prostitució tot i que tampoc la permet explícitament. Només cal mirar els anuncis a la secció de classificats dels diaris per adonar-se’n. Personalment és quelcom que no m’agrada i no estic d’acord amb que es facin aquest tipus de serveis a les perruqueries o centres de massatge, però estem altre cop davant una actuació policial desproporcionada. L’únic que han descobert són xinesos sense permís de residència o mancats permís de treball.

La policia té una fixació especial amb el col•lectiu xinès?
Les forces de seguretat busquen titulars i que la gent vegi els seus grans desplegaments. També els polítics necessiten justificar-se i fer veure que la cosa funciona. Això resta dignitats a totes dues professions. El problema és que amb les empreses autòctones no s’atreveixen a actuar amb la mateixa contundència.

Aquesta desconfiança cap al col•lectiu s’ha traslladat a la societat en general?
En part sí. I et diré perquè. Amb la crisi que estem vivint ara tothom tanca empreses mentre els empresaris xinesos n’obren sense parar. Treballem molt dur i reinvertim els nostres beneficis i estalvis a Catalunya. Al Principat hi ha uns 35.000 xinesos, un terç dels quals són empresaris. D’aquests la majoria tenen més d’una empresa. Si contem que cada empresari pot donar feina a tres treballadors - que és poc – la comunitat xinesa està generant més de 100.000 llocs de treball en aquest país. I per quatre perruqueries critiquen tot el col•lectiu.

Així, doncs, nega l’existència d’una màfia xinesa a Catalunya?
Rotundament. Si és que hi ha delinqüents són casos aïllats i no una xarxa organitzada. Però com deia abans si Interior descobreix una màfia xinesa serem els primers a alegrar-nos de que els tanquin.

Canviem de tema. Obama va visitar la Xina la setmana passada. La nova pressió americana farà avançar la Xina més ràpid cap als drets humans?
Ara mateix la política xinesa té dos objectius. El primer és treure de la crisi la Xina i el món i el segon és la cohesió social interna. Els polítics han de fer contenta la gent i amb això no vull dir que no s’hagi de parlar de democràcia, llibertat i drets humans però ara hi ha altres prioritats.

Hu Jintao no sembla que tingui aquest temes a l’agenda a curt termini.
El govern xinès només demana respecte per les seves decisions. Molts polítics occidentals s’omplen la boca criticant a la Xina perquè és el que se suposa que han de fer per quedar bé.

Obama també?
El president dels Estats Units té un discurs buit. Si tant els interessa la llibertat que comencin per mirar-se el melic i per sota quins valors eduquen la joventut allà.

La Xina és imperialista?
En més de 5.000 anys d’història la Xina mai ha anat a conquerir. I ara justament està ajudant a molts països a sortir de la crisi. La Xina és un país que tracta molt bé als seus aliats.

I amb Estats Units estan condemnats a entendre’s?
És un matrimoni de conveniència. Es necessiten mútuament.