Política

El secretari general de CDC, Artur Mas, ha dit aquest matí que el partit estava negociant amb el Palau de la Música per tornar en forma de donació una part dels diners que Fèlix Millet va donar a la Fundacio Trias Fargas entre 1999 i 2008. I ja han arribat a un acord: Convergència pagarà 79.000 anuals durant vuit anys per així retornar els 632.000 euros.

Amb aquest conveni, les dues parts reconeixen "no tenir res més a reclamar-se recíprocament". El document remarca que la Fundació CatDem, abans anomenada Ramon Trias Fargas, manifesta que va signar "de bona fe i d'acord amb la legalitat dels seus estatuts" un total de set convenis entre els anys 1999 i 2008 amb qui aleshores era el president de l'Orfeó Català, Fèlix Millet.

D'acord amb aquests convenis, es van abonar al llarg dels darrers deu anys 630.655. En concret, la fundació va rebre l'any 1999 un total de 60.101, 90.151 al 2002, 120.000 al 2003 i al 2005, 60.101 al 2006 i 90.151 al 2007 i al 2008. La Fundació CatDem declara a l'actual conveni que 'ha realitzat les activitats de la naturalesa convinguda' al llarg d'aquests mateixos deu anys.

L'acord també recorda la comunicació del Palau mitjançant carta de l'11 de novembre a la Fundació CatDem on s'especifica que Millet "no tenia cap tipus de capacitat legal" per signar els set convenis "i mai va comunicar a cap dels òrgans de govern de les entitats la subscripció dels referits convenis".

Per això, ambdues parts constaten ara que "disposen de capacitat legal reconeguda per assumir i fer complir el contingut que s'exposa" en l'actual conveni. Afegeixen que l'Orfeó ha patit 'de manera involuntària i injusta' les conseqüències negatives de la gestió de Millet, en la qual s'han produït "actuacions sense les preceptives autoritzacions dels òrgans de govern", amb una minva important del patrimoni del Palau com a conseqüència.

Mas havia anunciat les negociacions del conveni durant una visita al barri de Sarrià-Sant Gervasi després que el president de la Trias Fargas, Joaquim Ferrer, rebés dimecres una carta de l'actual gestor del Palau, Joan Llinares, en què li confirmava que Millet no tenia poders per signar convenis.

Va ser llavors, ha afegit Mas, quan ell mateix va donar instruccions al partit i a la Trias Fargas, fundació vinculada a CDC, per començar a negociar un acord per ajudar al Palau "en tot el que faci falta en el seu present i futur", que inclouria una donació econòmica encara sense concretar. La voluntat era la d’”equilibrar patrimonialment els comptes”

Mas culpa al tripartit de la situació de l'Estatut

El president de CiU ha considerat que els poders fàctics de Madrid, també el Tribunal Constitucional, “s'atreveixen” amb Catalunya per culpa del tripartit. Al seu parer, “l'establishment de Madrid, el que ha manat a l'Estat durant segles i segles, ara s'està aprofitant d'una Catalunya afeblida per culpa o per la responsabilitat de l'acció del tripartit”.

Per donar suport a la seva opinió ha citat el cas de la votació de la Lofca, on el tripartit es va “sotmetre als dictats” dels partits estatals, en aquest cas el PSOE. “I d'això s'aprofiten els poders fàctics, també el TC” pel que fa a la futura sentència sobre el Estatut. En aquest punt, ha advertit que una decisió contrària serà un “cop molt dur” per la relació amb l'Estat.

Tot i que de moment només es parla de rumors i especulacions, segons ha dit, Mas sí ha volgut avisar que si el tribunal “es carrega l'Estatut, serà un cop molt dur a nivell de les relacions entre Catalunya i l'Estat”, perquè no es tracta només d'una sentència administrativa. De fet, ha indicat que el govern espanyol no s'hi pot ficar, però sí que pot subratllar, com fa Mas, que la sentència “no només tindrà conseqüències jurídiques, sinó també polítiques i de tot ordre”.

El dirigent de CDC ha considerat que Catalunya “haurà de treure el caràcter i el geni d'una manera serena però ferma”. “No pot ser que contínuament ens estiguin trepitjant per un costat i per l'altre”, s'ha queixat.

El líder de l'oposició respon a Carod-Rovira

Mas també ha respost al vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha dit que no és la Lofca que assassina l'Estatut sinó el pacte que van fer Mas i Zapatero. Segons el president de CiU, no és problema de l'acord, perquè després va ser avalat per la ciutadania en referèndum. Si es menysté això, ha dit, també s'està menystenint l'opinió del poble català i la sobirania dels catalans. “Que ho faci Carod, com altres coses que fa, és bastant alarmant”, ha considerat.