La Politècnica i la Pompeu Fabra són les que treuen pitjor només, oferint només un 60% de les classes en la llengua del país
La Plataforma per la Llengua, amb la col•laboració dels principals sindicats d'estudiants de Catalunya, denuncien que el català va perdent pes a les universitats, una situació que s'està agreujant més amb la implantació del Pla de Bolonya. Precisament en aquest moment d'adaptació a l'espai europeu d'educació, els denunciants demanen mesures als organismes rectors i governamentals per “prestigiar” el català a les facultats.
Les dades de l’estudi exposen que la
Universitat de Girona és la que mostra una major normalització de la llengua, amb el 85% de classes en català, però la situació és pitjor a Barcelona, amb casos com la
Universitat Politècnica i la
Pompeu Fabra, que només ofereixen un 60% de classes en llengua catalana.
En funció de la titulació, la presència del català encara és menor. Per exemple, als estudis de Dret i Economia de la Pompeu Fabra, només un 40% de les classes són en català, i en els cursos de postgrau encara és inferior. Dels 24 títols d'aquesta modalitat, només el màster de producció audiovisual de TV3 és en la llengua del país.
Davant d'això, la Plataforma per la Llengua i els sindicats d'estudiants, amb el suport del catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, Jordi Matas, han engegat una campanya que consisteix en distribuir milers de postals mitjançant les quals es recolliran adhesions que es lliuraran als centres i al Govern.
L'objectiu és doble, conscienciar la societat que hi ha universitats que sistemàticament eviten situar el català en el lloc que li pertoca, i reclamar als responsables de les universitats i del Govern que els estudiants reclamen polítiques decidides de respecte a la llengua catalana.
Per al portaveu de la Plataforma, Martí Gasull, és lícit que les universitats catalanes es venguin a l'alumnat estranger i tinguin oferta en castellà i anglès, però això no ha d'anar contra el català, al seu parer. Per això, reclama que els professors tinguin un mínim coneixement de català.
Com a exemple que aquest requisit no és contraproduent per captar professors de prestigi, Jordi Matas ha explicat que la UB té els majors índex de contractació de professors de fora i exigeix, des del 2004, el nivell C de català a tots els docents.