Cinema Català

Un Informe de la UPF explica que, amb la futura Llei del Cinema Català, els ingressos per a distribuïdors i exhibidors podria disminuir al voltant de 19 milions d’euros en el pitjor dels casos, i de 3,5 en el millor. L’informe ha estat elaborat pel catedràtic d’Economia Financera Oriol Amat Salas, i conclou que la llei afectarà negativament el sector. Hores d'ara, des de les Majors i des de Madrid s'està fent servir interessadament algunes de les conclusions d'aquest informe per tal que no tiri endavant la Llei del Cinema Català.

Pilar Sierra, gerent del gremi d’exhibidors, afegeix en unes declaracions recollides per El Periódico que “el Govern té un profund desconeixement dels hàbits del cine a Catalunya i de la realitat econòmica del sector”, del que s’en desprèn que la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació està poc menys que condemnant el cinema, els cineastes i els cinèfils de casa nostra. A més, explica que el Conseller Tresserras la fa per promocionar la llengua i no el cinema. L’estudi va ser encarregat pel Gremi d’Empresaris de Cines de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine), amb la qual cosa, permeteu-me que pensi que és un encàrrec ‘interessat’ que esperava resultats nefastos per reforçar la posició d’aquest sector, a qui mai li agrada que li imposin cap quota.

Els motius d’aquestes pèrdues no deixen de ser curiosos i, al meu entendre, absurds i irrellevants. El primer és potser el més graciós, o fins i tot ridícul de tots: si hi ha un 50% de pel•lícules que s’estrenen doblades o subtitulades al català, això farà que la gent vagi menys a les sales, imagino que perquè el públic està habituat a veure cinema en castellà i no en català. Aquest primer argument cau pel seu propi pes, ja que qui la vulgui anar a veure en castellà tindrà almenys un 50% de sales on fer-ho, i qui la vulgui veure en català, també.

A partir d’aquí, segons Pilar Sierra i citant l'informe, comença tota una espècie de reacció en cadena postapocalíptica, digna de films com 2012, que quasi acabarà amb la fi del món. Primer, hi haurà un gran nombre de sales de cinema que tancaran, després es disminuiran les estrenes i com que hi haurà menys sales, caurà en picat el nombre de pel•lícules que s’estrenin a Catalunya. A més, cal sumar-hi les despeses del doblatge i de la subtitulació (això sempre segons l’informe). Curiosament, l’informe també diu que hi haurà un 8% d’espectadors que anirà més al cinema pel fet que sigui en català però que això no farà augmentar el consum de cinema en termes generals.

Crec que tots els arguments queden contrarrestats amb la pròpia Llei del Cinema, que contempla cinemes concertats on la Generalitat donarà suport econòmic; amb el compromís del Govern amb la llengua, la cultura, la identitat i el cinema; amb el suport de TV3 que des de ja fa temps, i a través del Servei Català del Doblatge, proporciona gratuïtament a qui ho vulgui l’àudio en català de part dels films que s’estrenen; i que no crec que una persona castellana i que vulgui veure cinema en castellà, deixi d’anar a veure la pel•lícula (en castellà o en català) perquè la meitat de les còpies arribin en català. És evident que, a més, la Generalitat destinarà un fons important a aquesta llei (segons ens han apuntat des de fora del Govern, però una font ben informada, al voltant de 17 milions). Per tant, només em queda una pregunta: a qui li fa TANTA por que poguem veure cinema en la nostra llengua?