Los Condenados | Isaki Lacuesta | ***
"El català ens acosta un drama ple de suspens, d'enfrontaments entre els seus protagonistes i d'una atmosfera tancada en la que els hi costa molt respirar tranquil·litat"
Un dels directors catalans del moment firma la seva tercera pel·lícula, la primera de ficció, i amb un repartiment internacional que ja ha donat els seus fruits: premi FIPRESCI de la crítica internacional a San Sebastià i premi Ojo Crítico 2009 per a Bárbara Lennie, una de les seves protagonistes.
Amb una gran rebuda per part de la crítica al Festival de San Sebastià, la tercera pel·lícula del director català Isaki Lacuesta representa seguir, en certa manera, els passos que Guerín va fer amb En la ciudad de Sylvia: el salt a la ficció. Per fer-ho, es rodeja d'un repartiment internacional i viatja a Sudamèrica, demostrant una vegada més que una producció catalana pot ser ambiciosa, gran i internacional.
Propera al documental que ell tant bé coneix, en aquesta ocasió ens acosta un drama ple de suspens, d'enfrontaments entre els seus protagonistes i d'una atmosfera tancada en la que els hi costa molt respirar tranquil·litat. Fins al final de la pel·lícula no ens adonarem de fins a quin punt, per resoldre l'enigma, és més important el que no es diu que no pas el que s'hi diu.
La història és una espècie de retorn dels fatasmes del passat, amb dos exguerrillers que es retorben per buscar un antic company que va morir i va ser enterrar emmig de la selva. Inicien una excavació il·legal que a mida que avanci no satisfarà a cap dels protagonistes: ni els dos amics, ni la gent que els rodeja, ni els seus familiars.
Qui amaga alguna cosa, i per què l'amaga?