Política

Molt bé pepet grill!! bravo!

Ja pots picar en ferro fred. Catalunya i Espanya només tenen dues opcions. Suborinadar-se la segona a la primera o separar-se pagant un altíssim preu que compensaria prou en el futur però la primera generació lliure ho pagaria car. La dignitat no és barnissar la cadena sinó trencar-la.

Pepet Grill, la gent com tu, els que heu lliurat la Nació a qui governa l'estat espanyol impedint qualsevol progrés nacional i econòmic de Catalunya, canseu.

Estimada Alexia, suposo que t'has llegit l'editorial que aquests dotze diaris publiquen. Partint d'aquesta base, t'explico com veig la situació. Tots i cadascun dels diaris esmentats tenen línies editorials prou clares. Clares en què? En el fet que els seus accionistes -capital- són ideològicament contraris al fet que Catalunya assoleixi la SOBIRANIA. Demanen (només) "respecte" per un text legal que prèviament ha estat amputat per dues cambres legislatives, la catalana i l'espanyola. El ribot, en primera instància, el van passar socialistes i convergents. Els socialistes perque en el text original s'anava massa lluny i els convergents perque segueixen la teoria del (que més convé és el) "peix al cove". M'explico. Els socialistes a Catalunya defensen que espanya pot ser un estat federal (?) i el mateix Maragall va afirmar que calia un federalisme assimètric. Es pensava que espanya canviaria perque el canvi que venia de Catalunya era el que convenia més a espanya. I no, no es pot fer canviar a una entitat jurídica que no vol canviar (els espanyols ho han dit per activa i per passiva). És ben clar i notori que els socialistes catalans van fracassar en l'intent, enèssim, de canviar o transformar espanya, en una cosa que espanya no vol ser. El fracàs dels socialistes catalans va suposar la liquidació dels socialistes i substituir-los pels "sociates" (elements provinents de la comarca del Bajo Llobregá). Així, la gestió del "marrón" seria cosa dels "afectes a espanya" enlloc dels "afectes a Catalunya". La jugada, qui l'hagi tramat, és de repòquer. S'escapçava el socialisme català i de passada la gestió de l'Estatut es fiava als que eren "afectes al règim", a aquells que no discutirien "la sacrosanta unidad de la pàtria" (la seva, és clar). Però les enquestes (quina por els tenen!!!) els han sortit contràries i negatives als seus interessos electorals i cal fer veure que es presenta "batalla" al socialisme espanyol, quan van juntets de la mà.... Anem a convergència. En Mas, líder de CiU fins al moment, veient que el tema "estatut" no es resolia al Parlament, va anar a resoldre el tema a can Moncloa. D'aquí se'n va treure un acord, a la baixa (circumstàncies del moment), per tal que en setapé truqués en Maragall i es desencallés la qüestió "estatut". I dit i fet, l'acord estatutari va estar llest pel 30 de setembre. El ribot del Parlament de Catalunya havia fet la seva feina. Després a Madrid, els socialistes van passar el segon ribot. El fuster major va ser l'Alfonso Guerra. Recordes les seves paraules? Te les recordo: "el estatuto ha quedado limpio como una patena". Això a la pràctica es va traduir en la rebaixa competencial, la desaparició del blindatge de les competències i el sotmetiment de les finances de la Generalitat a la LOFCA, etc etc etc. Punt final a l'etapa legislativa del tema estatut. Però això no és tot. Ara ve quan entren en acció la resta de mecanismes institucionals. Primer, el pp, després el "defensor del pueblo" (el seu pueblo i socialista de pro) i tercer, la resta de CCAA (algunes manades per socialistes). Tots aquests organismes han presentat recurs d'inconstitucionalitat. TOTS. Creus que la situació no està pitjor que abans? L'"l'afer estatut" respondria a la dita "entre tots la van matar i ella sola es va morir". Uns i altres s'han posat pals a les rodes i el tema s'ha anat emmerdant fins a punts insostenibles. Per qüestions diverses, uns i altres fan prevaldre els seus interessos propis. Bé. Doncs pitjor no podríem estar. No és que la frase que articules no sigui vàlida "quan pitjor, millor" o tot el contrari. Pitjor ja hi estem. Després de fer el recordatori de com ha anat el "tema estatut" ens trobem on ens trobem. Tots culpables, tots innocents. I entren en la disputa els mitjans de comunicació. Amb els seus propis interessos, línies editorials i el que calgui. I si hem d'analitzar la línia editorial de cadscún d'ells i saber qui en són els propietaris -amb noms i cognoms- (qui paga, mana) fem-ho. També han entrat en l'afer, les cambres de comerç. Recordes l'acte de l'IESE? Acabo. No cal demanar el millor. No ens ho donaran. Senzill. Podem demanar que ens respectin. No ho faran (tirem d'hemeroteca i videoteca?). Podem demanar que acatin l'estatut. No ho faran. La quantitat de normatives estatals que hi ha per sobre de l'estatut fa que aquest quedi en paper mullat. Demanar? Fa anys que els catalans demanem i no en treiem gaire a canvi. En treiem molt poc. Això sí, d'insults, menyspreu i greuges, tots els que vulguis . La relació Catalunya-Espanya ja no dóna més de si. Hem tocat fons. Feia mesos, potser anys, que la deriva que hem emprès entre tots és la que ens ha portat on som. Potser és la que hem estat buscant, entre TOTS. Els uns i els altres. Els altres i els uns. Polítics, empresaris, mitjans de comunicació, partits polítics, sindicats, menestrals, professionals liberals, treballadors, funcionaris... Però com s'ha arribat fins aquí, ja ho sabem. I com uqe ja ho sabem, posem fil a l'agulla per resoldre l'atzucac. Acabem amb la relació espanyola. El divorci, és un fet, al meu entendre, consumat. I millor fer-ho ara i bé. Bé? Per a qui? Per a nosaltres, és clar. Hem de ser els catalans els que ens volem divorciar. De moment en som uns quants. Catalunya té uns interessos propis que no són compatibles amb els interessos propis espanyols, així de senzill. Si nosaltres, els catalans, no mirem per nosaltres i defensem els propis interessos, qui ho farà? Espanya? Si no tenim els mateixos interessos!!! No fotem!!! Si un creu legitimament que espanya defensarà els nostres interessos, penso que és d'una candidesa summe. Per tant, donat que no podem estar pitjor (toquem fusta...) el millor que podem fer és plegar. Sí, INDEPENDÈNCIA. Ells a la seva i nosaltres a la nostra. No hem de demanar res més. Hem de PRENDRE. PRENDRE LA INDEPENDÈNCIA. PRENDRE EL QUE ENS CORRESPON. Agraït

He vist la web d´Orain i crec que és la mes encertada.La premsa catalana es ven i a sobre els que viuen del cuento s´acarnissen amb un independentista de pro.VISCA LA REVISTA ORAIN!

Prou que ho veig, no els interessa gens que Catalunya es radicaliitzi i necessiten que tot continuï igual. Total: canvia el mínim perquè no canviï res.

El Diari de Terrassa, avui, no publica aquesta editorial !!!!

pepet gril...tu ets dels que, com diu aquest magnific article de'n Vicens Villatoro a aquest mateix diari, pensen que ens cal demanar el millor encara que aixó representi no arribar a asolir alló que és bo...o dels que pensen que com pitjor, millor, no?. http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/11/el_bo_i_el_millor_44552.php

POR FIN HAY UN MEDIO CATALAN QUE DISCORDA DE LA VERSIÓN OFICIAL http://orain.blogia.com/2009/112601-nota-de-la-redaccion.respuesta-de-orain-sobre-el-editorial-de-12-medios-catalane.php

Així tots els diaris de la "región catalana" segueixen demanant perdó als espanyols? Caram!!! No ha canviat gens ni mica la genuflexió... Prou!!! Prou!!! Prou!!! NECESSITEM la INDEPENDÈNCIA. Prou de fer el passarell. Sort tenim que el nostre diari, aquest on escric i ecrivim i seguirem escrivint no fa una editorial vomitiva com la resta de diaris.