Política

Iniciativa se sent la guanyadora en la reforma de l'impost de successions?
Sí. És una victòria del sentit comú. Existia un acord del Govern per modificar aquest tribut i era una necessitat imperiosa perquè l'impost estava mal plantejat: castigava les classes populars. ERC es va llançar unilateralment a fer la reforma i el conseller d'Economia, Antoni Castells, s'hi va enganxar. La seva proposta era inassumible per a nosaltres. No obstant, hem aconseguit una mesura justa que exclou l'estalvi popular, però continua incloent els rics.

El seu soci de coalició, Esquerra Unida i Alternativa, va dir que no acceptaria “involucions” en successions...
Feia referència a rebutjar l'eliminació de l'impost, com volen CiU i PP. Com nosaltres, no estaven disposats a permetre que les herències quantioses deixessin de gravar. Repeteixo, l'objectiu era aconseguir que el tribut no afectés als treballadors, aquells que amb prou feines poden comprar un pis.

Se senten guanyadors, però les desavinences entre els socis de Govern han estat evidents...
L'Executiu en conjunt ha pagat el desgast fruit de la improvisació d'Esquerra i Castells. És una guerra que no vam encetar ni volíem fer-ho. Estavem disposats i obligats a negociar la modificació pels compromisos adquirits entre el tres partits. Però això no significava acceptar qualsevol proposta de republicans i socialistes.

Al llarg del mandat, han discrepat en aspectes rellevants. En la passada legislatura, ERC va ser considerada com el partit desestabilitzador. Ara, aquest paper se li pot atribuir a ICV?
En l'anterior Executiu, qualificat de Dragon Khan, els problemes eren la corona d'espines o Perpinyà. Els criteris oposats per l'Estatut i les eleccions anticipades només van ser una part. La desastabilitat era fruit d'elements secundaris i molt poc substancials. Ara el Govern té conflictes interns de caire polític. Han estat la Llei d'Educació, l'impost de successions i les ajudes a l'automòbil que no tenien en compte la contaminació. Són debats lògics en un Executiu de coalició i que afloren amb força quan els socis volen fer polítiques sociovergents.

Així doncs, és lògic que un partit que ha rebujtat la Llei d'Educació, una de les obres pincipals de la legislatura, continui formant part del Govern?
Sí, malgrat ser una contradicció. Cal pensar que pitjor que aquesta entesa és un Govern de CiU. Una majoria d'esquerres sempre ho farà millor que els convergents. No obstant, és necessari que aquest tipus de desacord entre socis sigui un fet aïllat. Per això, el debat de successions tenia una rellevància afegida. Si haguéssim repetit aquesta divisió, hagués començat a estar en qüestió la continuïtat al Govern.

Si PSC i ERC haguessin pactat l'impost successions amb l'oposició, s'haurien plantejat sortir de l'Executiu?
No ho sabem. Són especulacions innecessàries.

En la seva proclamació com a candidat d'ICV a la Generalitat, Joan Herrera va avalar la reedició del tripartit. També és l'aposta del partit?
Si hi ha un escenari raonable que ens permeti estar al Govern, serà en una aliança d'esquerres. La premissa ens fa ser previsibles, però també fiables. Això no significa que en la pròxima legislatura haguem de repetir el pacte d'esquerres pel simple fet de tenir majoria suficient. L'experiència dels set anys de tripartit ens indiquen que també és necessari un acord que ens comprometi a les tres parts tenir més coherència en l'acció de Govern.

Aquests compromisos no han existit en el pacte del Tinell i d'Entesa?
Sí. Però a mesura que l'acció de l'Executiu va sent més llarga i complexa, calen més concrecions i precisions. Hem anat agafant experiència de rodatge.

De fet, Herrera va dir que exigirà “blindar” acords si reediten el tripartit...
Insisteixo, serà necessari ser més precisos. Per exemple, el Quart Cinturó era obviat en el pacte del Tinell i d'Entesa. En un pròxim acord, haurem de consensuar el traçat o, en tot cas, plantejar si seguim reivindicant la infraestructura. Hem anat esgotant les etapes de poder obviar qüestions concretes en què hi ha diferències entre els socis.

En tot cas, encara queden reptes importants. Els partits arribaran a un consens sobre la Llei electoral abans d'acabar el mandat?
Les posicions discordants de cada formació dificulta una entesa en els elements bàsics(demarcació, nombre de diputats, forma de l'elecció...). Per exemple, ICV reclama la proporcionalitat i altres lluiten pel pes del territori. No obstant, hi ha altres aspectes (finançament de campanyes, els blocs o l'autoritat electoral) en què podem fer un gran avenç. Alguns es podrien incorporar en els pròxims comicis catalans, malgrat no arribar a un acord en la totalitat de la llei.

També falta la Llei de vegueries. Serà una realitat abans de finalitzar la legislatura?
És difícil perquè el temps és molt just. Tots els partits en parlem, però serà complicat arribar a un acord. És una qüestió excessivament tendra per poder legislar i desenvolupar.

Abans d'acabar l'any, el Ministeri de Foment ha de presentar un nou model de gestió per a l'aeoroport del Prat. Serà satisfactori?
Vull ser optimista. El ministre José Blanco ha obert una roda de contactes. El Govern espanyol ha de veure que la unanimitat i unitat política, social i econòmica a Catalunya en aquesta qüestió és evident. L'Estat ha de moure fitxa. Poden haver-hi fórmules imaginatives, però cada una d'aquestes ha de garantir la capacitat de decisió de la Generalitat en la gestió de la infraestructura.

L'1 de gener del 2010 serà efectiu el traspàs de Rodalies al Prinicipat. També té bones sensacions?
La cessió de la competència ja és un èxit aconseguit. No obstant, el traspàs serà lent, feixuc i complex. Però, insisteixo, políticament és una batallada guanyada. Confio que la decisió política serà executada amb el ritme pactat.

El president del Parlament, Ernest Benach, dubte que els partits anteposin l'interés de país a la tàctica electoral en la resposta a la sentència sobre l'Estatut. Què en pensa?
Confio que el Tribunal Constitucional farà un dictamen adequat. És un òrgan deslegitimitat i sense capacitat per fer una sentència contrària a Catalunya. Últimament, Benach s'ha acostumat a dir frases que no sabem ben bé què volen dir ni a qui fa referència. La resposta haurà de ser consensuada entre partits i societat civil, i liderada pel president Montilla.

Defensen que les consultes sobre la independència “expressen el malestar de molta gent”. Per què no hi han donat suport?
Les respectem, però no compartim la via independentista. Ara, som partidaris de desenvolupar l'Estatut. Defensem el dret a l'autodeterminació, però aquest concepte no pot quedar reduït a la independència. Cal tenir en compte altres opcions, com el federalisme. Cal una renovació d'aquest corrent, fer més pedagogia a Catalunya i liderar el conflicte contra el centralisme.