Política

Ja tenen enllestits els últims preparatius per diumenge?
Tot està a punt i perfectament organitzat per a què els osonencs puguin votar amb seguretat i respecte pels seus drets democràtics.

Està satisfet amb la implicació dels ciutadans en aquest procés?
Sí. El fonament d’aquesta iniciativa és un moviment de base imparable, capaç de treballar a corre-cuita i de manera voluntària. Des del final de la transició fins ara, no hi havia hagut una mobilització de base amb aquesta àmplia transversalitat i alt grau de participació.

A hores d’ara, contemplen que l’Advocat de l’Estat recorri la celebració de la consulta en algun municipi?
Si per ordre del Govern espanyol, actua de mala fe i a última hora per aconseguir una mesura cautelar de suspensió sense celebrar judici, com va fer a Arenys de Munt, tenim una alternativa a punt. També hem preparat un dispositiu per si algun detractor d’aquesta iniciativa té la temptació de boicotejar el sistema informàtic o qualsevol altre aspecte logístic.

Hi haurà observadors internacionals?
Ara com ara, no. Cal preparar la verificació dels sistemes electorals i la presència d’observadors amb un o dos anys d’antelació. Vam començar a muntar les consultes només fa dos mesos. Durant la primera setmana vam iniciar els tràmits amb tres organismes públics i dues entitats privades. Només hem rebut resposta del Centre Carter.

I quina és?
Asseguren que complim els requisits per poder rebre observadors i verificar el procés, però argumenten que no ho poden supervisar perquè queda massa poc temps i tenen altres compromisos. No obstant, veuen la iniciativa amb simpatia i seguiran les consultes. Ens han recomanat que ens adrecem a altres organismes. Les portes encara estan obertes.

Una eurodiputada gal•lesa també va demanar incloure les consultes del 13-D a l’agenda dels líders europeus. Què en pensa?
Hem tingut ressò internacional. El ministre d’Exteriors d’Escòcia també ha valorat positivament aquest exercici de democràcia i participació. El Parlament escocès va tramitar una moció per enviar observadors, però és molt difícil que en un període tan breu puguin complir tots els requisits burocràtics.

Què seria un èxit per als organitzadors?
Superar el nivell de participació d’Arenys de Munt, que va ser d’un 41%. L’objectiu és que votin més de la meitat dels ciutadans cridats a les urnes, al marge del resultat. Reclamem el dret a votar sobre la independència. No reivindiquem cap opció concreta. Tan català és el qui aposta pel ‘sí’, com qui defensa el ‘no’. És una llàstima que els contraris a l’autodeterminació –PSC, PP i PxC– facin una crida al boicot.

De fet, CiU, ERC, CUP i Reagrupament promouran el ‘sí’. Troba a faltar una campanya pel ‘no’?
Sí. Malauradament, els detractors de la independència s’escuden en demanar que els ciutadans no participin, en comptes de reclamar de manera oberta i clara el ‘no’. Aquesta actitud perjudica la democràcia. El PSC ha deixat de banda la seva tradició democràtica de lluita contra el franquisme i ara està fent servir mètodes d’intimidació perquè la gent no vagi a votar.

Quins?
Està fent una campanya de por a la gent gran, a la nova immigració... Volen posar pals a les rodes amb actuacions que, a vegades, freguen la més absoluta de les il•legalitats. Els socialistes han oblidat la seva tradició i origen democràtic per actuar com en el seu moment ho feien els partidaris de la dictadura.

No obstant, un sondeig recent de la UOC revela que més de la meitat dels catalans són partidaris d’un Estat propi. Sembla que la victòria serà del ‘sí’...
És més important que un 83% està d’acord en el dret a decidir dels catalans, segons indica la mateixa enquesta. Una àmplia majoria vol que l’Estat espanyol respecti els drets democràtics de votar. Per què podem votar la Constitució Europea i, en canvi, no podem opinar a les urnes sobre la independència?

La polèmica per la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut afavorirà la participació?
Evident. Qualsevol fet que negui les decisions dels catalans, que en referèndum van aprovar la Carta catalana, esperona els ciutadans a acudir a les urnes aquest diumenge. En democràcia, no hi pot haver res més per sobre del vot popular.

En consonància, l’editorial conjunta de dotze diaris catalans sobre la dignitat del país haurà resultat positiva per als seus interessos...
Sí. Valoro molt positivament aquesta iniciativa. La qüestió és aconseguir que els catalans tinguin Estat. Aquest podria ser l’espanyol i podria organitzar-se com Suïssa o Bèlgica, en què tots els ciutadans estan en peu d’igualtat. Però la resposta espanyola a aquesta editorial ha estat clara i contundent.

Li ha sobtat alguna reacció?
Jorge de Esteban, president del Consell Editorial d’El Mundo i prestigiós catedràtic de Dret Constitucional, va demanar el processament d’empresonament dels autors de l’article, dels directors dels diaris i dels màxims responsables dels grups empresarials dels mitjans de comunicació que van publicar el text. Això és el que es pot esperar d’Espanya.

Diumenge 161 municipis celebraran la consulta i uns 700.000 catalans estan cridats a les urnes. Creu que la mostra serà prou representativa del país per poder treure’n conclusions?
No és una qüestió de representativitat. A Osona fem un referèndum perquè els ciutadans manifestin la seva opinió. Treballem pel dret democràtic de decidir. En canvi, altres municipis prioritzen la mobilització per un Estat propi, deixant més de banda la participació. Fan un exercici a favor de la independència.

Quines conseqüències tindrà aquest procés?
Dependrà de la participació i els resultats. Aquests dos factors conduiran a les reflexions oportunes i a unes accions posteriors. En tot cas, els partits hauran de prendre nota de la voluntat de la gent. Les consultes no són vinculants però les eleccions que vindran després, sí. La gent tindrà en compte en els pròxims comicis si les formacions polítiques han recollit la veu del poble.

Veu factible a curt termini l’organització d’un referèndum d’àmbit nacional sobre la independència?
Sí. L’únic obstacle és el permís del Govern estatal. El Tribunal Constitucional va dictaminar que és possible preguntar sobre qualsevol tema amb el vist-i-plau de l’Executiu espanyol. I, davant la voluntat de la gent, l'Estat no podrà negar-ho ni impedir-ho.