Cinema Català

Dates nadalenques, dies de festa i possibilitat d'anar al cinema amb més freqüència del que és habitual. Si no us ho heu gastat tot amb turrons i regals per la família, aquí us deixo les millors decisions per escollir la pel·lícula més indicada pel tipus d'espectador que sigueu.

La primera pel·li que us recomano és la que ja fa dies que, amb certa insistència, us vaig destacant. Es tracta d'Allà on viuen els monstres, la tercera pel·lícula de l'Spike Jonze que converteix un conte infantil molt conegut als EUA en una història de 90' plena d'emocions, sentiments, música preciosa, un nen de 10-12 anys tremend i una magnífica fotografia. Per mi, l'autèntica perla de la cartellera. Apata per a tots els públics, però especialment indicada pels que encara dueu un nen/monstre dins.

Pel públic de grans estrenes i de pel·lícules de crispetes jo apostaria per Avatar. No en va és la pel·li més cara de la història del cine, convinant el 3D amb una animació espectacular de la que mai sabries dir què és real i què no ho és. La història és més aviat fluixa, però tampoc importa massa perquè les aventures al més pur estil Pocahontas són tan espectaculars que quedareu clavats a la butaca. Val la pena veure-la en 3D i al cinema més luxós i de pantalla gegant que coneixeu.

La gran comèdia de les vacances és, sens dubte, Bienvenidos a Zombieland. Divertidíssima de principi a final, i amb moments memorables (sobretot pels fans del gènere de zombis i terror, però també la resta) i un Woody Harrelson una mica més boig que normalment. I no: no és una pel·lícula que espanti, ni escatològica, ni contraindicada per a petits. Segurament es tracti d'una pel·li gamberra, però amb un públic molt transversal. Comèdia familiar, però sobretot film per adolescents i joves.

No hi ha Nadal sense una estrena d'animació per als més menuts i enguany és una pel·lícula de factura espanyola i que s'ha estrenat en català. Es diu Planet 51 i ha estat un autèntic èxit que seguirà funcionant bé aquests dies de Nadal. A l'estil de les superproduccions de DreamWorks, però amb una història una mica més justa.

I pel públic adult la recomanació és més que evident: Xtrems, amb codirecció de Joan Riedweg i Abel Folk, amb una història sobre drogues d'allò més colpidora, real, i amb els 15 millors actors de casa nostra. Innovadora, que fa pensar i això sí, per a públic adult i jove. Segur que en treureu alguna reflexió.

Ah, i m'en deixava alguna una mica més d'autor, de públic de V.O. Jo apuntaria per Buscando a Eric, la darrera pel·lícula de Ken Loach amb un Cantona deliciós.