Cinema Català

Ja fa dies que sento a la gent preguntar-se pel futur del cinema. L'altre dia hi havia un oient que s'ho preguntava al programa on treballo, a La finestra indiscreta, de Catalunya Ràdio. I tot plegat, amb la recent projecció del Barça-Madrid a les sales de cinema, no és difícil plantejar-se la qüestió: què volen ser les sales de cinema de grans?

La pregunta, lluny de ser absurda, té tot el sentit del món: les sales estan en crisi, el cinema ingressa cada vegada menys, la gent veu les pel·lícules a casa i amb el panorama de la pirateria, les sales necessites oferir un extra que no es pugui obtenir a l'instant i de forma gratuïta a casa.

Primer es va parlar del 3D com a gran evolució del cine, oferint una experiència quasi sensorial capaç d'atreure a tothom massivament als multicines. I ara que tot just l'invent comença a gatejar, ja hi ha qui es qüestiona si això servirà d'alguna cosa, bàsicament perquè sembla que d'aquí a quatre dies ja tindrem el 3D també a casa nostra.

En aquest sentit, les sales han anat buscant altres usos: el futbol, per exemple. L'òpera. Concerts en directe. Segur que ben aviat hi troben alguna sortida als videojocs. Sobretot després de l'èxit d'aquest darrer cap de setmana, on ara tothom aprofita per penjar-se les medalles de la gran originalitat de la iniciativa. Sense anar més lluny, l'altre dia cine.cat us explicava aquesta futura iniciativa de Mediapro per, de cares a la temporada vinent, poder oferir futbol en 3D.

Per tant, potser el futur de les sales és el futbol. Però, si em permeteu l'atreviment, ho dubto. Tant en el format actual, sense retransmissió d'un locutor, sense possibilitat d'explotar les avantatges de so del cinema (que en cap cas et fa sentir 'dins' el partit), sense reproduir la situació 'hooligan' d'un bar; com en el possible format futur de les 3D. Hores d'ara, tothom que conec que hi va anar va sentir una situació curiosa, divertida fins a cert punt, però en cap cas espectacular. I amb més problemes que comoditats. Via Twitter, per exemple, @rogercasero ens feia arribar aquesta entrada al seu bloc.. I n'he llegit uns quants en la mateixa línia, afirmant que com a gran esdeveniment, resultava un fracàs estrepitós. L'experiència va omplir les sales (que eren poques, a més) però recordem que el partit no era en oberta, que era un Barça-Madrid i que era en un molt bon horari.