Opinió

Encara són moltes les persones que, tot i votar favorablement en les consultes sobre la independència de la nació catalana, es mostren dubtoses pel que fa els seus efectes. Certament, les consultes no tindran cap efecte en la concepció religiosa que els espanyols tenen del seu país i, per tant, la seva relació amb nosaltres continuarà essent la mateixa. És a dir, de dominació. Però la nostra relació amb ells sí que serà diferent. D’entrada –i això també ho temien els partits catalans-, les consultes han aconseguit tres coses molt importants. La primera, situar la independència en el debat polític. La segona, obligar els partits a definir-se en un sentit o en un altre. I la tercera, esfondrar el tòpic segons el qual l’independentisme és minoritari a Catalunya.

Només per això, les consultes ja són un èxit. Però encara hi ha més efectes beneficiosos. L’últim, la demostració que Espanya és un tigre de paper. N’hi ha hagut prou que un alcalde, un sol alcalde –Jordi Fàbrega, de Sant Pere de Torelló- hagi desafiat l’Estat dient que cediria l’Ajuntament per fer la consulta –i que l’hagin seguit un parell de municipis més- perquè Espanya, intimidada davant la mirada europea i l’assertivitat catalana, hagi fet marxa enrere i ara permeti allò que abans prohibia. Recorda el lector les amenaces de la fiscalia i les desqualificacions del delegat del govern espanyol, Joan Rangel? Recorda que Rangel deia “nosaltres rebutgem els qui vulneren la norma i a sobre pretenen donar-nos lliçons”? Doncs bé, els independentistes, certament, li han donat una lliçó de sentit democràtic quan la mateixa Advocacia de l’Estat espanyol l’ha deixat en fals afirmant que no hi ha vulneració de cap norma per la senzilla raó que tal norma no existeix. Ves per on, després d’haver amenaçat amb les penes de l’infern els promotors de les consultes i d’haver-los acusat de “saltar-se alegrement l’Estat de dret”, ara resulta que qui de debò intentava saltar-se els principis democràtics era el senyor Rangel. Ja ho diuen que el temps acaba posant tothom al seu lloc. Als espanyolistes també.