Política

Cent seixanta-sis pobles de Catalunya van viure ahir una segona festa major: la celebració cívica de poder triar democràticament sobre el futur de Catalunya. Malgrat saber que no es tractava d’un referèndum vinculant 200.000 ciutadans, un 30% dels ciutadans convocats a les urnes, es van dirigir a les meses per exercir el seu dret a vot. Grallers, coets i actuacions musicals van amenitzar una diada considerada històrica pels organitzadors i per molts dels votants.

A les poblacions petites la participació va ser més elevada, amb un 35% de mitjana, encara que en algunes pobles pocs es van quedar a casa. Per exemple, a l’Estany la participació va ser del 66,8%, a Calders del 50,8% i a Palau de Santa Eulàlia del 55,2%. En canvi en el cas dels municipis entre 1.000 i 5.000 habitants, la participació va tancar-se en el 27%, i del 24% en els municipis d'entre 5.000 i 20.000 habitants. I, finalment, les ciutats de més de 20.000 habitants la participació va ser del 22%. Percentatges qualificats d’”heroics” per l’organització tenint en compte que no es comptava amb l’ajuda de les administracions.

La jornada va deixar imatges insòlites i anècdotes que demostren la il•lusió de la societat civil respecte la consulta. Per exemple, un jove de 18 anys veí de Sant Cugat, que estudia a Los Angeles, Jan Monells, després de fer una col•lecta al facebook va poder viatjar a Sant Cugat per votar. També van exercir el seu dret a vot els monjos de la cartoixa de Tiana. O la plataforma 'Pla de l'Estany per l'Autodeterminació' va portar a casa d'una veïna de Cornellà del Terri de 101 anys una urna ja que a aquesta li feia molta il•lusió poder votar.

Els partits dividits

Ara queda per veure com els partits polítics reaccionen als resultats d’aquesta consulta, acció fins ara exclusivament de la societat civil, que ha respost a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) apostant per la fi de la via estatutària. Les formacions, però, es mostren dividides.

Els republicans, ahir a la vespre no es feien esperar, i s’adjudicaven part dels mèrits de la consulta. El portaveu de l'Executiva d'ERC, Ignasi Llorente, constatava que el percentatge més alt de participació s’havia produït “on Esquerra té força” i unes hores abans el líder de la formació, Joan Puigercós, assegurava que en la propera legislatura la consulta podria ser vinculant. Una proposta que de seguida tenia resposta per part del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, qui alertava que Catalunya no podia fer una consulta sense “disposar d’una majoria social darrera” i assegurava que apostar per la independència no volia dir abandonar l’Estatut.

Paral•lelament, ICV i PSC s’aferraven a la defensa de l’Estatut. La portaveu dels ecosocialistes, assegurava que la baixa participació demostrava que la majoria de la ciutadania “no havia estat interpel•lada” per la consulta. Si però que ho havia estat el seu representant al parlament europeu, Raül Romeva, que havia votat a Sant Cugat. I el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a darrera hora des del seu bloc, advertia a Artur Mas que la via estatutària i la sobirania no són paral•leles, sinó divergents.

Encara que en aquests moments no se sap políticament què passarà amb el resultat de les consultes, cal recordar que aquest només és el segon round, perquè el mes d’abril se’n produiran més i aleshores Barcelona també decidirà. I fins i tot, per aquelles dates, segons ha anunciat l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, a títol personal, però la Coordinadora segurament li donarà suport, podria presentar avui mateix una ILP al Parlament per forçar un “referèndum vinculant” a tot Catalunya.