Opinió

Aquest divendres, a les 9 del matí hora catalana – 3 de la matinada hora d’Ottawa – el Parlament nacional debatrà les esmenes a la totalitat presentades pel PSC, PP i Ciudadanos contra la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per abolir les curses de braus. Així doncs, hi haurà en joc l’esforç de centenars de voluntaris pro-abolicionistes i la voluntat dels més de 180.000  catalans que han donat suport a aquesta iniciativa.

Aquesta setmana, un reduït grup de pressió format per 283 persones, han publicat l’anomenat “Manifest de la Mercè per la llibertat” en què, tot invocant l’esperit de Sant Ramon de Penyafort, aquestes auto-ungides “personalitats”públiques, han intentat enllaçar el concepte de “llibertat” amb la perpetuació de les tortures taurines.

Deixant de banda la surrealista vinculació entre Sant Ramon de Penyafort i les curses de braus – hom es pregunta el perquè, posats a fer, no han intentat barrejar-hi Nelson Mandela o la Mare Teresa de Calcuta – em sento obligat, com a declarat libertarià, a aclarir un concepte bàsic sobre la llibertat personal: la llibertat no és un recer que permeti infligir el patiment a éssers innocents i indefensos. En tot cas, la llibertat és només part d’una equació en què sempre hi és present la responsabilitat personal. Així doncs, emprar el terme “llibertat” per protegir els privilegis dels empresaris taurins i, en concret a Barcelona, del Grupo Balaña (sic), és una perversió semàntica inacceptable.

Tanmateix, és refrescant adonar-se del canvi d’estratègia dels partidaris de la barbàrie taurina. Per primera vegada, no s’entesten a relativitzar el grau de patiment sofert per un mamífer trinxat i anihilat davant un nombre minvant d’espectadors. Segonament, tampoc han intentat utilitzar les suposades “qualitats artístiques” per justificar el sofriment dels braus. No obstant, cal ser molt oportunista – i francament mandrós – per publicar un manifest d’última hora amb menys de 300 signatures quan els partidaris de la ILP, gràcies al seu esforç altruista, n’han recollit sis-centes trenta vegades més. Potser caldria recordar a aquests neòfits pseudo-libertarians que, en democràcia, les matemàtiques són inapel·lables.

Certament, Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició taurina. De fet, en l’apogeu d’aquesta macabra tradició – en el tombant del segle XIX al XX – els ciutadans també omplien altres places per testimoniar les execucions públiques amb garrot vil. Així doncs, mentre el misteri de la mort roman un element de curiositat consubstancial a l’ésser humà, la sensibilitat de la població catalana ha evolucionat significativament en els darrers cent anys.

Ha arribat el moment de netejar la imatge de Catalunya davant el món. Cal que els nostres Parlamentaris aboleixin les curses de braus i ho facin amb convenciment: la desaparició de la tortura és un imperatiu ètic i el rebuig a aquesta ILP només incrementaria la desafecció de la població catalana envers els seus representants polítics. Benvolguts parlamentaris, no és el moment de fer el ridícul.