Opinió

Fa un parell de setmanes vaig anar a la presentació que feia Reagrupament al meu districte. Em va agradar molt, més encara que el dia que vaig anar una estona a l'assemblea constitucional. Hi ha en el discurs de Reagrupament una barreja d'il•lusió i de lògica esclafant insòlites en el nostre panorama polític. La part que més em va agradar va ser l'explicació que va fer Emili Valdero sobre el dèficit fiscal de Catalunya i sobre com el nou acord de finançament no arregla res. Un power point i unes explicacions fàcils d'entendre. Tot el que s'hi va dir ja ho havia sentit, però d'una manera dispersa i desendreçada. Sabem que Espanya ens roba, que ens roba molt, però és difícil trobar explicacions que ens ho corroborin d'una manera tan clarificadora, i al final, com que no som economistes, la majoria de nosaltres ens formem una opinió per coses soltes que llegim i perquè intuïm de qui ens hem de refiar. Per exemple, sabem que del PSC no ens n'hem de refiar. I per extensió, d'Esquerra tampoc.

En fi, que tot el que vaig sentir, més o menys ja ho sabia, però és bonic que algú t'ho expliqui bé. Vaig sortir de la presentació amb ganes d'explicar aquesta part a tothom, de parar la gent pel carrer i dir-li: "Saps què? Doncs que resulta que Catalunya és el territori més generós del món civilitzat. El nostre 10% de dèficit -la diferència entre els impostos que donem a l'estat i els diners que en rebem- als estats normals seria il•legal. A Alemanya, per exemple, el Tribunal Constitucional limita la solidaritat interterritorial al 4% del PIB de cada regió, i als EUA es limita a un 2,5%. A l'estat espanyol no hi ha cap límit legal, i com que tampoc no en tenen cap de moral, ens espolien tant com poden. Amb aquest 10% de dèficit, ara per ara Catalunya dóna 60 milions d'euros diaris a l'estat espanyol. Si hi hagués concert econòmic, és a dir dèficit zero, el pressupost de la Generalitat augmentaria en un 70% i la nostra renda per càpita seria de 32.600 euros a l'any, la quarta més alta de tota la Unió Europea! Ah, i que sàpigues que el nou acord és una presa de pèl. Per què? Doncs perquè el dèficit del 2008 va ser de 21,300 milions i l'acord preveu que al 2009 ens donin només 2,100 milions més. Misèria. I perquè, tot i donar tants diners a l'estat, un cop s'hagi fet la redistribució, seguirem sent més pobres que molts que han donat menys que nosaltres! I moltes més coses... Brutal company!"

M'estranya no haver trobat aquest document -que té molta més informació de la que jo he escrit- a la web de Reagrupament. He hagut de demanar-lo expressament. Jo, si fos ells, en faria un vídeo resumint-lo i el faria voltar per tot arreu. També sé que a l'estiu Convergència va dir que aniria pel país explicant l'estafa però ni n'he sentit a parlar més ni tampoc he trobat cap document que ho expliqui a la seva web. I si hi és, hauria d'estar a la portada! Vull dir que és per aquí per on podem créixer. Si ens haguéssim de remuntar al 1714 o fer ús de sentimentalismes per demanar la independència, no tindríem res a fer. Però l'espoli actual és un argument inapel•lable. Convergència i Reagrupament haurien d'utilitzar-lo fins la sacietat.

Convergència i Reagrupament poden fer un bon equip. El primer pot posar la força i el segon la direcció. Fa unes setmanes vaig escriure que en aquestes eleccions votaré Convergència. Crec que és just que els lectors sàpiguen a qui llegeixen. Però diria que se'm va mal interpretar, perquè des de llavors algunes persones han fet una esmena a la totalitat als meus articles. Ni sóc fan d'aquest partit ni ho seré mai. Ni d'aquest ni de cap altre. Ara, però, crec que el millor és que tregui uns bons resultats. Ni el país és el mateix que abans, ni Convergència és la mateixa que abans ni Artur Mas pensa igual que Jordi Pujol. Crec que es mereix una oportunitat perquè ell és el més indicat per liderar l'empresa de deixar en evidència l'estat espanyol davant dels catalans dubtosos. Perquè és el líder del partit més important de Catalunya i perquè és el líder d'un partit considerat com a moderat. La gent vol sentir-se segura i per això els experiments l'espanten. Convergència seguirà sent un partit de masses faci el que faci perquè seguirà sent vist com un partit moderat faci el que faci. Això ho hem d'aprofitar! Per això considero crucial que Reagrupament obtingui representació. Estic segura que en tindrà, però si al final no en té, em penediré molt de no haver-lo votat. Aquest partit s'haurà d'encarregar d'anar posant Convergència entre l'espasa i la paret. Crec que, de moment, aquest haurà de ser el seu paper. Si Reagrupament pretén fer la guerra per la seva banda, fracassarà. No té prou força i trigaria massa anys en poder tenir-la. No podem perdre tant de temps. En canvi, si s'entén a ell mateix com una eina que ha d'anar arrossegant Convergència cap a una actitud insubmisa, triomfarà. El dia en què Convergència es posi tossuda davant dels abusos del govern espanyol, tots els catalanets federalistes començaran a dubtar de debò de la possibilitat que Espanya pugui arribar a canviar. Llavors, ja res no ens podrà aturar.