Política

Quan semblava que després de l’acord en la reforma de l’impost de successions, les aigües del govern tripartit recuperaven la calma, l’Avantprojecte de llei de l’Organització Territorial de Catalunya ha tornat a provocar tempesta. Aquesta cop estan enfrontades la conselleria de Governació, liderada pel republicà, Jordi Ausàs, i el departament de Presidència.

Mentre el president José Montilla no vol aprovar el definitiu sistema de divisió del país en vegueries fins que les veus contràries es calmin, ERC necessita ràpidament tenir sobre la taula una llei aprovada per justificar la feina feta en una de les seves conselleries més destacades. El secretari general del partit, Joan Ridao, no ho amagava: “No ens podem permetre acabar aquest mandat sense haver complert una part important del nostre programa legislatiu".

Així des de governació es manté, tal com va anunciar fa unes setmanes el conseller Ausàs, que l’Avantprojecte de llei de l’Organització Territorial de Catalunya s’aprovarà en el consell de govern del pròxim 5 de gener perquè té el consens dels tres socis i ha estat avalat per la Comissió de Govern Local de Catalunya -integrada per representants de la Generalitat i de les entitats municipalistes, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)-.

Però els socialistes, tenint en compte que algunes de les veus contràries els afecten directament, s’han fet enrere i ara demanen calma. El passat dimarts des de Cervera el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira reconeixia que, encara que l’aprovació de les vegueries forma part del Pacte del Tinell (2003), el govern encara es troba “en fase de confecció d’una posició comuna” i assegurava: “No tenim voluntat d’esperar-nos, però no farem una mala llei”.

De 7 a 9 i l’Aran fora

Però no serà fàcil silenciar un país que es mostra contrari a la divisió territorial per diferents aspectes. En primer lloc des de dos punts de Catalunya es demana que el mapa no es divideixi en 7 vegueries (Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l’Ebre), com des de l’any 1999 any handefensat els socialistes i com apostava el govern, sinó en nou.

Des de la Plataforma Vegueria Pròpia del Penedès, que demanen la unió administrativa de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, es mostren molestos amb Esquerra perquè asseguren que “Puigercós i Ausàs sempre s’havien compromès que el número de les vegueries no sortiria a l’avantprojecte, però apareix a un annex”, segons explica el portaveu de l’entitat, Felix Simó. I, a més, encara que ERC es mostra favorable públicament a aquesta nova vegueria, asseguren que el conseller només repeteix “el consens és en set” i ja els emplaça a una segona divisió, quan encara no s’ha aprovat la primera.

Per tant, des d’aquesta Plataforma creuen que darrera aquesta proposta només hi ha “maniobres preelectorals” i lamenten que sobre aquest tema “ni s’ha fet cap consulta ni s’ha tingut en compte l’opinió del territori”. Ara fa una setmana la Plataforma va concebre l’aprovació en el Parlament del Penedès com a àrea funcional “com una llum al final del túnel” encara que reconeixen que el PSC ho va fer només per no posar en evidència els desacords del tripartit en el darrer ple de l’any. Simó, que en aquestes alçades no confia amb una victòria perquè diu que han “estat parlant amb una paret”, ja adverteix als polítics que “el Penedès té clar que farà en les properes eleccions”.

Amb menys transcendència en els mitjans i avui amb menys possibilitats de fer-se realitat, fins fa un any, també actuava la plataforma per la vegueria Alt-Ter, que unia Osona i el Ripollès. Els veïns creien necessari separar aquestes dues comarques de la vegueria de les Comarques Centrals per la importància econòmica de Vic com a capital comarcal, pel gruix de població i pels vincles de comunicació existents, els quals suposen més lligats amb la Garrotxa a través del túnel de Bracons, que amb les comarques de la Catalunya central. Com a darrer intent, la setmana passada el Consell Comarcal d’Osona va aprovar un comunicat en què es qualificava “d’artificiosa” la vegueria Central, ja que, segons ells, Osona sempre ha desenvolupat “les relacions nord-sud”.

I, un tercer element de discòrdia en aquest sentit és la Vall d’Aran, actualment en peu de guerra. Els nou alcaldes de la zona han signat un document que rebutgen formar part de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran perquè segons l’alcalde de Vielha, Pau Perdices, “trenca tots els anys de reconeixement polític, identitari i cultural” aconseguit fins ara. Els tres grups polítics de l’Aran (UA, CDA i PRAG) també han aprovat per unanimitat una declaració conjunta que demana no ser exclosos a cap organització territorial i el síndic, Francesc Boya, d’Unitat d’Aran partit relacionat amb el PSC, ha advertit a la seu del carrer Nicaragua que si “la llei no es modifica, aquestes relacions quedaran en risc”.

I les capitals a on?

La nova llei, segons estableix l’Estatut, atorga noves competències als territoris a més d’assumir les que ja exerceixen les diputacions, però no fa referència a les capitals, punt que ha reactivitat antigues batalles entre diferents ciutats del territori. El cas més evident és la guerra entre Tarragona i Reus. L’alcalde Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, després de visitar el Parlament i demanar l’aturada de la llei ha decidit convocar una manifestació per aconseguir que la vegueria es digui ‘Tarragona’ i no ‘Camp de Tarragona’ i així obtenir la capitalitat exclusiva de la zona, ja que Reus intenta pessigar protagonisme en aquest procés de divisió territorial.

L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, si no propera la proposta de realitzar una vuitena vegueria a la, també demana que la capitalitat de la Catalunya Central sigui compartida entre Vic, Igualada i Manresa, tres ciutats amb molt de pes a la zona.

Finalment, en aquest sentit, també s’ha pronunciat l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ja que la capitalitat de la vegueria de les Terres de l’Ebre serà per Tortosa, però si tenim en compte que aquesta zona de Catalunya és la única que demana desesperadament l’aprovació de la nova divisió territorials, poques possibilitat té d’èxit.

Montilla preocupat pels crits socialistes

Al final, tot aquest guirigall ha fet que veus socialistes que fins ara silenciaven la seves reticències davant aquesta nova divisió o fins i tot se’n mostraven moderadament favorables ara es mostrin obertament crítics. Evident preocupació pel president Montilla.

Per exemple, aquest és el cas de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, qui ha mostrat la seva discrepància amb què la demarcació de Lleida es divideixi en dos però sobretot creu que en el “segle XXI no es poden aplicar criteris de divisió territorial del segle XIX”. O el cas del mateix president de la Federació de Municipis i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, qui considera que sense “un consens mínim” és un error generar una nova divisió i ara assegura que l’entitat va aprovar el projecte “per responsabilitat institucional”, però en plena crisi econòmica ningú sap com es pagarà una nova administració.

En conclusió, si com recordava Carod Rovira les vegueries són un tema pendent des dels anys 30, temps de la Generalitat republicana, i des d’aleshores ja hem gaudit de trenta anys de Generalitat democràtica i set de tripartit, és remarcable que una setmana abans de la seva aprovació Catalunya encara estigui en peu de guerra davant una llei de país.