Cultura

La vaga de dilluns què pretén reivindicar?
El projecte de llei pot ser molt perjudicial pel sector perquè es regulen una sèrie d’imposicions i quotes que no aconseguiran l’objectiu que es pretén d’equiparar l’oferta de cinema en català i en castellà. I nosaltres voldríem, com hem demanat durant tot el procés de negociació, que se’ns escoltés des del Govern i que s’apliquessin mesures alternatives com la xarxa de cinemes en català que vam proposar.

En què consistia exactament la proposta?
Per començar, cada complex de cinemes que tingués tres sales, hauria de destinar-ne una al cinema en català. El que volem és crear la demanda poc a poc sense perjudicar a les empreses. Però passar del 3% al 50% és una barbaritat que el mercat no pot absorbir.

Vostès diuen que no hi ha demanda de cinema en català.
És molt reduïda. En el moment actual una còpia catalana fa força menys recaptació que una en castellà i des del punt de vista econòmic no és rendible. No és que no hi hagi gent que hi vagi, perquè n’hi ha, però no prou.

A quantes pel•lícules o sales hagués afectat la vostra proposta?
Podríem arribar a cobrir un 20% del públic, però és clar, aquest també ha de respondre. Dependria de com s’organitzés la programació i potser es començaria per una o dos sales, però es podria arribar a un objectiu del 60, 50 o 40%, allòque el públic demanés. El que no es pot fer és imposar-ho mitjançant quotes i multes ja que en un temps tan reduït el sector no es podria recuperar. En d’altres sectors s’han posat diners i subvencions, i no quotes.

El conseller Tresserras ha manifestat diverses vegades que va buscar un consens amb el Gremi.
Hi ha hagut reunions però no han servit per res, ja que en les converses amb el Departament de Cultura vam fer algunes propostes i les van tergiversar perjudicant-nos. Només n’hem tret unes quotes i un impost.

Des del Gremi també es parla de l’amenaça de la pirateria i del canvi d’hàbits de la gent. Com ha anat aquest 2009?
Ha estat un bon any: hem pujat en espectadors i en recaptació. Després de cinc anys de descens, per fi hi ha hagut un canvi de tendència.

I això?
Bàsicament pel 3D, que ha donat uns resultats que ningú s’esperava, i també pel producte nacional. Una de les mancances que trobem és que en aquest país no tingui més èxit el producte nacional, però aquest any hi ha hagut pel•lícules que han funcionat bé.

La Llei del Cinema també proposa la creació de sales de cinema concertades. Com ho valoren?
Això significa posar el cinema català, el cinema d’autor i el cinema europeu en un ghetto. Els cinemes públics ja estan prou subvencionats i el que fan és competència deslleial. A més, aquesta xarxa tindrà unes subvencions que vindran dels impostos que paguen els cinemes per doblar les pel•lícules, per tant no podem estar-hi d’acord.

En el gremi, a més, també hi ha cinemes amb aquest perfil...
La nostra reflexió és aquesta: el cinema en versió original subtitulada té un públic determinat que arriba on arriba. Que potser seria millor que hi hagués més públic? Potser sí, però la realitat del mercat és aquesta. Si augmentem el nombre de sales que posen VOS, els cinemes que ara sobreviuen amb aquesta opció ja no sobreviuran.

La versió original està de capa caiguda?
Un distribuïdor d’aquest sector una vegada em va dir que li disminuïen els espectadors perquè, com que són gent gran, doncs se li moria el públic.

El Gremi també està en contra del subtitulat en català?
El Gremi no està en contra ni del subtitulat en català, ni del doblatge. Només estem en contra que això es faci mitjançant quotes.

Deien que llavors moltes pel•lícules tindrien estrenes més limitades...
Això és un fet econòmic. Si hi ha una sèrie de pel•lícules que tenen una inversió determinada i que s’ha de doblar el cost, no tens la recuperació de la inversió. A més només pots rotar els films per Catalunya i les subtitulades o doblades al castellà tenen molta més rotació per recuperar la inversió. Si les pel•lícules en català donessin un rendiment mínim per recuperar la inversió es faria. S’han de canviar els hàbits.

Els defensors diuen que si el públic està acostumat al castellà és per culpa d’una discriminació històrica.
Sempre es donen aquest arguments i també es diu que qui està en contra de la llei és perquè està en contra del català. Això és totalment manipulat. Nosaltres no estem en contra del català, només de que hi hagi una intervenció en el sector privat. I així estem posant en risc el negoci.

Per què el cinema català no ha millorat?
Potser perquè es fan masses polítiques o no es promocionen bé. A la llei també s’hauria de reflexionar sobre això.

La vaga s’organitza dilluns, el mateix dia que els premis Gaudí. No és “fer un lleig” al cinema català?
Es pot interpretar així però no és la nostra intenció. Nosaltres ens considerem part del cinema català i de la seva indústria. És una festa i nosaltres en formem part. Ho hem fet perquè tindria més ressò, perquè és un dia important i volem escenificar que amb aquesta llei no es podran estrenar pel•lícules perquè no hi haurà cinemes.

Tenen previst dur a terme més mesures contra la Llei del Cinema?
Si és necessari, sí. Volem dur a terme una campanya didàctica als cinemes per explicar per què perjudica. La qüestió és que amb la llei amb quotes les distribuïdores no doblaran. Ens quedarem sense pel•lícules.

Llavors faran com a màxim 15 còpies per no doblar al català i ja està.
Això amb el cinema europeu, però amb el nord-americà, com que és des de la primera còpia, les majors no en treuran ni una. I això pot passar. A més ho diuen.

Per tant creu que el boicot és possible?
No és un boicot. Un boicot seria que no fessin cas a la llei. Però ells la compliran, només que ningú els pot obligar a proveir un mercat que no volen. Així no ens arribaran les pel•lícules, haurem de tancar els cinemes i si el govern que hi hagi és responsable haurà de derogar la llei. Ara estem demanant informes per poder demanar danys i perjudicis quan això passi. I quan no vinguin els Harry Potters i els nous Avatars... doncs no sé què farem.

I no creu que les majors no han sabut valorar des d’un principi la diversitat lingüística del territori?
Les majors fa anys que doblen a Catalunya. Hi ha un acord entre la Generalitat i les distribuïdores des de l’any 1998 segons el qual cada any es doblen un determinat nombre de pel•lícules i la Generalitat ho paga. I això s’està fent. Es pot fer més? Sí, però sense quotes.