El Ple del Parlament va aprovar ahir per decret llei i només amb els vots de tripartit l'ordenació d'equipaments comercials, necessària per adaptar la normativa comercial catalana a la directiva europea Bolkenstein. A partir d’ara els ajuntaments podran autoritzar l’obertura de centres comercials de fins a 1.300 metres quadrats i la Generalitat tindrà les competències per establiments de més superfície. A més, es determina que la implantació de noves superfícies comercials s'han de fer dins de la trama urbana consolidada dels municipis. Dues novetats que segons el president de la
Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Angel Fraile, perjudica el petit comerç i confrontarà diferents localitats, actualment amb problemes de finançament després de la caiguda del sector de la construcció.
Després de mesos de negociacions amb el Departament de Comerç com valoren el decret llei que ha aprovat el Parlament?
La Llei de comerç que s’ha aprovat no respon als interessos del petit i mitjà comerç ni a propostes que s’havien fet a la conselleria. Nosaltres no la compartim perquè creiem que aquesta llei facilitarà el creixement de comerç a la perifèria de poblacions petites. Però nosaltres continuarem treballant pel petit i mitjà comerç urbà.
La nova Llei trenca el model actual?
Es tracta d’un model similar al francès. Aquesta llei facilitarà el creixement del comerç de perifèria i suposarà un canvi en el model d’ordenació territorial, que fins ara havia buscat un equilibri perquè el comerç de proximitat es mantingui. Estem decebuts perquè ens pensàvem que això no es produiria.
Se sent enganyat? Com si hagués format part d’una teatralització?
Pràcticament diria que sí, perquè realment allò que teníem ho hem perdut i allò que s’ha mantingut és com si fos alguna cosa extraordinària. Sabíem que seria difícil però no ens pensàvem que s’aprovaria una llei en contra del comerç de proximitat, en contra del pla territorial, en contra dels interessos del comerç en trama urbana...
Què no accepten d’aquesta llei?
Nosaltres vam demanar a la Conselleria pujar les superfícies comercials amb llicència de 800 a 1.300 metres quadrats, però després s’han introduït a la llei una gran quantitat de variables que permeten modificar qualsevol trama urbana. També s’ha rehabilitat una llicència anul•lada per fer un centre comercial a Sant Boi; s’ha afegit una llicència a Sant Cugat de 20.000 metres quadrat per fer un establiment d’esports, i una altra llicència per un centre comercial a Lliçà de Munt que ningú havia demanat.
Sembla clar, però amb aquesta llei qui perd i qui guanya?
Perd el petit i mitjà comerç en trama urbana i guanyen les cadenes de supermercats especialitzades en electrodomèstics, esports, roba... I també guanyen els ajuntaments i l’àrea metropolitana, que es queden amb competències de la Direcció General de Comerç. Ara bé, hi haurà una guerra entre municipis per captar centres comercials i, en aquest cas, guanyarà el primer que arribi.
El conseller Huguet (ERC), responsable dels temes de comerç, s’ha deixat dominar pel PSC?
No sé si s’han imposat els socialistes, però sí és cert que els municipalistes han guanyat.
El mes d’octubre, vostè en aquest mateix diari, ja avançava que els socialistes intentaven influir en la llei. Quan van descobrir el canvi de rumb...
El mes de desembre quan van rebutjar el nostre projecte ja vam veure que hi havia hagut un pacte entre ERC i el departament d’Economia. Des de l’any 1982 que no es pactava un Llei de comerç sense el consens de tots els partits. Ahir es va trencar un consens social i polític que feia molts anys que es mantenia.
S’ha acabat la lluita?
Nosaltres ara explicarem a tots els botiguers què els hi pot passar amb aquesta llei i continuarem lluitant perquè la Generalitat reculli les nostres reivindicacions, no ho podem fer d’altra manera.
Per tant, ara la lluita passa a nivell local...
Sí, perquè les competències les tindran els ajuntaments. I la primera cosa que haurem de vigilar són quin tipus de requalificacions urbanístiques es fan. I a partir d’aquí vigilar possibles casos de corrupció o desmesurats increments de preus del sòl.
I la polèmica arriba en plena crisi econòmica.
Sí, s’ha aprovat en un moment molt oportú.