El 26 de febrer més pobles faran consultes sobre la independència de Catalunya. Vostè ha participat en algun acte de campanya, com valora aquesta iniciativa?
Quan un cos humà té febre vol dir que li passa alguna cosa. Les consultes són el símptoma que demostra que la Catalunya profunda està inquieta.

Que creu que hi ha darrera d’aquesta “inquietud”?
Les consultes sorgeixen d’un Estatut no complert que no permet que Catalunya tingui un finançament adequat i d’un autogovern que no compleix amb les necessitats dels catalans. També de l’agressivitat de l’espanyolisme profund cap el nacionalisme. I del fracàs de la Transició. A l’inici d’aquesta es va apostar perquè Catalunya i el País Basc estiguessin còmodes però després es van espantar i van homogeneïtzar el procés, sense solucionar els dos problemes de calatge.

Algunes veus asseguren que no cal donar importància a aquestes consultes perquè no són vinculants.
Això es diu des de l’espanyolisme políticament correcte. Ara bé, si no tenen importància no sé perquè alguns s’alarmen dient que es trenca Espanya. Seria molt més interessant que a Madrid pensessin sobre què esta passant i no ho estan fent. Es vol treure importància a allò que en té. És una forma per distreure l’atenció.

En aquest sentit alguna diferència entre PSOE i PP?
No. Pla, que no era pas un destacat nacionalista vigorós, ja va dir: “Allò més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. Un pensament molt encertat i molt gràfic.

Esquerra ha anunciat que proposarà en el seu programa fer una consulta vinculant. Vostès ho van provar. Creu que és viable?
La qüestió més important en aquest moment és que s’està traient la por a la paraula ‘independència’. Abans la independència era una qüestió allunyada, promoguda per quatre bojos i irreal. Però ara la paraula ‘independència’ ha començat a circular i és el moment que els partits passin de les musses al teatre. Crec que això acabarà en el programa dels partits polítics i les consultes seran vinculants.

El Pla Ibarretxe va ser el primer intent fracassat. Caldrà acceptar més fracassos?
Sí, però no importa. Per exemple, al Quebec també han fracassat, però d’alguna manera la resolució del Tribunal Suprem del Canadà de 1988 deia que si hi havia una realitat manifesta amb una pregunta clara el tribunal no en podia fer cas omís, per tant, aquesta no s’havia de llegir només en el seus deures sinó també amb els seus drets. Per tant, estem davant d’un camí llarg però, en aquest moment, només hem obert la porta.

Des del PNB es plantegen tornar a presentar una proposta de referèndum?
No ho podem fer mentre hi hagi violència. I desgraciadament a Euskadi aquest tema ens ha arrastrat i ens segueix arrossegant.

Creu que les consultes poden modificar la resolució del Tribunal Constitucional respecte la sentència de l’Estatut?
No. Els magistrats del Tribunal Constitucional encara no fan aquesta lectura. Els magistrats fan una lectura estricta de la llei i mostren la por que els genera la paraula ‘nació’ i que aquesta un dia tingui dret a tenir un estat. I sobretot que ells ho acabin posant negre sobre blanc.

Com creu que hauria de reaccionar Catalunya davant una sentència negativa?
Una sentència retallada de l’Estatut dóna ales a l’independentisme. No podem oblidar que el Tribunal Constitucional és un àrbitre. És com si el Barça i el Real Madrid juguessin un partit de futbol i l’àrbitre l’escollís Florentino Pérez.

Anem al Congrés. Vostès van perdre el govern a Euskadi pel pacte PP-PSOE, però ara salven Zapatero a la cambra baixa. Els pressupostos en són un exemple, expliqui-m’ho.
Els catalans haurien fet que mateix que nosaltres. El nostre gest s’ha d’analitzar en clau basca i no catalana. Tothom, després de guanyar les eleccions, ens acusava que no sabíem perdre. Ens deien que havíem agafat una rebequeria i no havíem sabut assimilar l’oposició. Aleshores, nosaltres vam fer una lectura de normalitat. En una situació de greu crisi econòmica, abans de quedar-nos sense pressupostos, i amb la possibilitat de negociar coses.. doncs vam optar per aquesta via.

No és possible una unió més ferma dels nacionalistes en el Congrés?
Sí. S’ha intentat moltes vegades en temes comuns. Per exemple, fa quinze dies ens vam unir per defensar l’ús de llengües cooficials. Fem coses, però, per exemple, hauríem d’haver denunciat conjuntament i amb més contundència el tema del Tribunal Constitucional. El Galeuscat mai s’ha materialitzat en coses concretes perquè d’alguna manera el poder central ha volgut dividir-nos i nosaltres hi hem caigut. Generalment tenim coordinació i bona entesa, però ens falta completar l’operació.

Precisament la setmana passada José Antonio Alonso descartava la possibilitat que les llengües cooficials es parlessin al Congrés.
Ens crida l’atenció que teòricament el govern estigui treballant perquè el català, l’euskera i el gallec siguin llengües oficials a Europa i aquí no es puguin fer servir de forma normal al Congrés o al Senat. Diuen que és molt car, però això s’arregla modificant el pressupost, i asseguren que no es pot imposar el particular sobre el general, però la Constitució diu que estem en un estat autonòmic i plurilingüe. Si tenim en compte que el rei Juan Carlos fa el missatge de Nadal d’any com si fos un monarca castellà, doncs, les declaracions d’Alonso són coherents amb l’administració central. La imatge d’Espanya són els toros, la capital és Madrid i la llengua és el castellà. En definitiva, no ha canviat res des de l’època de Franco.

El dia 12 de gener però catalans, gallecs i bascos vau presentar una proposta conjunta sobre les llengües al Senat. Allà no es perd la fe?
La novetat va ser que en Lluís Maria de Puig digués en nom del PSC que ell recolzaria la proposta. Vaig dir als meus companys: “Hi dóna suport perquè hi ha eleccions a Catalunya”. Com que saben que el PSOE i el PP s’uneixen en aquest tema, el PSC pot salvar la imatge, però no hi ha voluntat política. Si Lluís Maria de Puig digués que si això no es porta a la pràctica els socialistes catalans se’n van al grup mixt o es creen el seu propi grup em crearia aquesta postura, però sinó, no em crec res.

Però al senat PSC i PSOE estan separats...
Sí però això és una cosa molt rara. De fet, al Senat el PSC sempre ha votat amb el PSOE. Sobre això tinc una teoria...

Expliqui.
Entesa és un invent perquè CiU no tingui més senadors. I res més. Si actuessin amb un programa comú i defensant uns valors... però que va! És una unió electoral per tenir senadors.

Algun dia es reformarà el Senat?
La reforma del senat no arribarà mai. És el conte de la lletera perquè hauríem de partir de la base que l’Estat espanyol no és federal sinó confederal i com que això no s’admetrà mai seguirem amb un estat a mig gas.

Fa un temps vostè va declarar que “ERC estava venent Catalunya”. Encara pensa igual?
Aquella vegada vaig fer un anàlisis sobre els dos eixos: dreta-esquerra i nacionalista i no nacionalista. Aleshores es presentava el tripartit i segons la meva opinió ERC volia substituir CiU en el mateix espai, però no s’adonava que així consolidava el PSC a Catalunya. Això, a nosaltres ens va cridar molt l’atenció. Però després, quan vam veure aquí que el Partit Socialista també buscava suport entre el món d’HB – una cosa raríssima- per desallotjar el PNB, vam entendre de què anava la cosa.

A diferència de Catalunya el nou govern basc format per PSE i PP, segons l’Euskobaròmetre, no ha generat un augment de l’independentisme.
En el País Basc la proporció independentista està tancada. El que demostra l’Euskobaròmetre és que un 71% de la població basca volia un pacte transversal entre PSE i PNB. Pot canviar? Ja ho veurem. Però aquí és molt difícil que la gent canviï de partit, de diari o de partit de futbol.

Creu possible que es reprodueixi un pacte a la basca entre socialistes i populars a Catalunya?
Penso que sí. Considero que moltes de les postures que té Montilla, són criticades erròniament, perquè Montilla continua sent Montilla. Ara per governar necessita Inicitaiva i Esquerra, però si es donen les condicions per fer un pacte PSC-PP es pot fer sense problema.

També hi ha la possibilitat de la sociovergència...
A Euskadi també ens ha passat. Dins el PNB hi havia un sector molt majoritari que volia un pacte amb el PSE, però aquests pactes tenen pros i contres. Però quan el PNB guanya les eleccions i el PSE es nega a pactar amb el PNB, aleshores en el País Basc apareix un sentiment cada cop més nacionalista i més de rebuig dels socialistes. Si el PSE no fa un gest al País Basc es poden generar les dues comunitats de les quals tantes vegades s’ha parlat.

El dia dia 29 Iñigo Urkullu s’entrevistarà amb Patxi López. Quina relació tenen?
Avui el portaveu del PSE deia que el PNB és una olla de grills... només fereixen. Les relacions estan molt fredes.

Fa uns dies el ministre Rubalcava alertava de la possibilitat d’un imminent atemptat d’ETA. Creu que és possible?
Aquelles manifestacions ens van cridar molt l’atenció. Rubalcava sempre diu que ETA està a les últimes, sempre detenen els caps, diuen que ETA ja no és un problema... però al final acaba dient que pot atemptar. ETA si té voluntat d’atemptar, ho pot fer. El ministre no deia res nou. De fet, si ara hi ha un atemptat ell s’ha curat amb salut i si detenen algú s’ho apunta com un èxit. De fet, les darreres atemptats van ser una casualitat i la detenció va ser com una pel•lícula de Berlanga.

Les detencions són tan importants com diu Rubalcava?
Sí, però el problema no és el peix sinó l’aigua de la peixera. Encara que es tregui un peix l’endemà n’hi haurà un altre. Això només és resolt amb mesures polítiques i no amb mesures policials.

I en aquest tema tampoc cap diferència entre PP i PSOE...
No. Fan el mateix diagnòstic i apliquen la mateixa medicina.

Quina valoració han fet del darrer comunicat d’ETA, semblava que hi hagués cert distanciament entre la banda i Batasuna...
Suavitzen les formes però si es llegeix amb lupa un se n’adona que diuen el mateix. Tu t’ocupes de la qüestió militar i jo m’ocupo de la qüestió civil. Res. Nosaltres creiem que no ha canviat res.