Entrevista a Miquel Siguan, autor d'El projecte català. Del passat al futur
"Les consultes del 13-D són 'fer volar coloms'"
Miquel Siguan és catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, primer president del projecte Linguapax de la UNESCO, membre de l'Acadèmia Europea i doctor honoris causa per les universitats de Ginebra i del País Basc i acaba de publicar el llibre
El projecte català. Del passat al futur. Defensa que cal una reformulació del catalanisme i considera que les consultes populars sobre la independència generen falses il·lusions. A parer seu, cal plantejar una estratègia de futur abans de fer aquestes iniciatives.
per Tià Torras
Defensa que Catalunya i Espanya són dues propostes enfrontades. Per què?
A finals del s.XIX es formulen dos projectes renovadors que tenen la mateixa bàse ideològica -la teoria de la nacionalitat- i comparteixen un objectiu -la modernització-, però que són mútuament excloents. Uns pensaven que els altres defallirien, i a la inversa. Cent anys després, Espanya segueix viva i Catalunya ha sobreviscut. Cal una reflexió per encarrilar el futur.
De fet, afirma que la política catalana està en un "carreró sense sortida"…
És un període d'impàs en què no sabem cap on anem. No hi ha cap proposta clara pel país i tampoc per l'Estat. És necessari traçar un plantejament pel demà. Ara bé, Catalunya té una forta vitalitat i pot mirar el futur amb il·lusió.
Qui són els responsables d'aquesta situació?
Tots ho som. No podem parlar de culpables. No obstant, la Constitució del 78 reconeix la pluralitat lingüística i la diversitat territorial, però amb afirmacions extramadament vagues. Parla de regions i nacionalitats, sense aclarir en què es distingeixen, ni especificar què és cada territori. És ingovernable, però ara és díficil fer marxa enrere.
El president del Govern estatal, José Luis Rodríguez Zapatero, va voler implantar "L'Espanya plural".
Pasqual Margall va creure en el talante del mandatari espanyol. Pensava que era un bon moment per fer avançar substancialment l'autogovern amb la reforma de l'Estatut. Va quallar la idea que ens ho donarien tot. Malgrat tot, la situació no estava prou madura. Les conseqüències han estat greus i Catalunya té la crisi més greu des de la transició.
Apunta que no hi ha propostes de futur, però hi ha qui defensa l'independentisme o el federalisme…
Sí, però falta que algú dibuixi el traçat d'aquestes vies. Insisteixo que el mapa de les autonomies és inviable. L'única forma d'organitzar aquest caos seria un plantejament federal seriós.
En el llibre, detalla que el "projecte català" té uns reptes importants. Quins són?
Dir que no volem saber res d'Espanya no és suficient. És diferent si és un Estat unitari o federal, encara que nosaltres siguem independents. Les altres qüestions rellevants són el futur de la llengua, el paper de la immigració i com afrontem la globalització.
De fet, diu que la llengua serà un símbol de catalanitat, però que en tot cas no podrà ser el "pal de paller"…
Som un país plurilingüe i, per tant, l'idioma no pot ser l'eix vertebrador. El català coexisteix amb l'espanyol, però ja no podem obviar l'anglès, l'àrab, l'úrdu o el xinès. La mare dels ous d'aquesta situació és que els catalans d'origen tenim pocs fills.
Alguns apunten que la immigració dificultarà el "projecte català". Ho comparteix?
Perjudicarà en alguns aspectes, com la llengua. En tot cas, cal plantejar el catalanisme com una reivindicació econòmica i d'igualtat d'oportunitats, no necessàriament identitària. Les noves generacions de nouvinguts, a mesura que vagin a l'escola, s'identificaran amb el país, encara que també pot existir cert rebuig.
I la globalització serà un obstacle o una oportunitat?
Ens pot afavorir en la mesura que els catalans som oberts. Tenim iniciativa i som creatius. Catalunya ha perdut indústria i no s'ha enfonsat. Això ja té bastant de mèrit en un món global. El meu diagnòstic és clarament positiu.
Què en pensa de les consultes populars sobre la independència que van celebrar 168 municipis el 13 de desembre?
Generen la il·lusió que aquest procés podria culminar en un referèndum a tot Catalunya. És fer volar coloms. Suposem que som independents. Què farem l'endemà? És imprescindible una estratègia i un camí a seguir. Alguns diuen que el dia següent ens adheriríem a la Unió Europa, i tot arreglat. Les coses no van així. Caldria saber quina posició adoptarien les institucions europees.
La fragmentació del catalanisme perjudica el "projecte català"?
Aquesta divisió té motius ideològics. Uns són més d'esquerra i altres, més de dretes. En una situació d'emergència nacional, podem fer pinya al voltant de la bandera, però sempre no pot ser així. La política diària no pot pivotar sempre sobre aquesta idea. Seria profeixisme.