Economia

Què és el FROB? L’aprovació ahir del nou fons de rescat bancari, el FROB, és l’exemple més evident de que la societat espanyola està morta, que els seus dirigents són uns irresponsables sense criteri ni perspectiva i que el sistema financer espanyol està fallit de punta a punta. Hem passat del “millor sistema bancari del món” a les intervencions, a les fusions obligades, al rescat de caixes insolvents i, ara, als fons antifallida. Un Fons de Rescat que és un refregit del que ja van haver d’activar urgentment de la mà dels banquers ibèrics, el Fons d’Adquisició d’Actius Financers, que va resultar ser a la pràctica un meccano extremadament sofisticat per protegir els interessos dels més grans i deixar a la intempèrie als més petits. El que sabem en aquests moments sobre el FROB és que té pinta de ser un furt legal. Zapatero i Rajoy de la mà de la majoria dels banquers han decidit gestionar la crisi per a perpetuar-la- el govern espanyol espera que les entitats de crédito no facin fallida i que si ho fan, no s’evidenciï, d’aquí el vot conjunt PSOE-PP. El PP espera que els seus amics no pateixin. El fet que aquests amics siguin ineptes, corruptes, inservibles i perillosos va ajudar al vot conjunt amb el govern del PSOE. En realitat ara el que pertocava no és un FROB, ni un FAAF, el que tocava era que alguns fessin fallida per haver contribuït decididamente a generar el bluf econòmic de dimensions bíbliques. En lloc de posar devant la justícia a molts directius bancaris per haver furgat en el futur dels ciutadans de forma indecente, se’ls premia amb diner públic i se’ls garanteix la feina de manera vitalícia. A canvi només se’ls demana que segueixin concedint capital i crèdit als que toqui i quan sigui precís. Per cert, quant va costar el FAAF i quant costa el FROB? Difícil de saber, però la traducció estructural de tot és espantosa. Espanya porta emès deute públic per valor de gairebé 60.000 milions d’euros per intentar pagar tot el que tenim entre mans, però el fotut és que aquest deute no s’ha pogut col·locar de cap manera en els mercats exteriors. Una emissió que multiplica per 30 la que es va emetre durant tot l’any passat i sense comprador extern. 30 vegades la de l’any passat el mes de juliol acaba de començar. Ara ve el millor. Com el deute no s’ha pogut col·locar, s’han hagut d’activar els sistemes de flux que permet la normativa. Por una banda sol·licitar al Banco de España que la subscrigui i per altra banda buscar el capital on sigui, encara que hagi de posar mà en els fons previstos per ajudes socials o el que sigui. Com la morositat augmenta per culpa dels venciments de deute en gairebé un bilió d’euros i la gestació de problemes integrals del sistema bancari creixen sense aturador, ha aparegut per “generació espontània” un nou Fons de rescat. El curiós FROB. Ara bé, l’important ja no és que en sistema bancari espanyol hi hagi insolvències retrassades, fallides desconegudes i fusions obligatòries, no, el greu és que no s’ha definit l’ús real del fons, no es té cap certesa de com es repartirà, quin és mètode de control i com pensen atendre l’ingent desajustament de deute que s’albira. A data d’avui, el deute total d’Espanya deu superar el 175% del PIB. No hi ha precedents en el món que pugui comparar-se a aquesta barbaritat. Es pot obviar i pensar que “tot s’arreglarà” o assumir que tot això té molt mala pinta. Font: http://www.marcvidal.cat/espanol/2009/07/frob-frob-frob.html