Cinema Català

He tingut la possibilitat de compartir una hora de xerrada amb Eduard Voltas, Secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Us deixo unes primeres impressions de l'entrevista:

1) El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació creu fermament en la Llei del Cinema i en la paritat català-espanyol a l'hora de poder triar la llengua amb la qual es veu el cinema. Durants aquests darrers dos anys no han parat fins que han dut el projecte de llei al Parlament en uns terminis rècord i en contra del que molta gent pensava.

2) Tot i la feina feta fins ara, potser quedi encara l'escull més important (o un dels més importants): convèncer el sector de la distribució (ara majors de Hollywood) i el de l'exhibició, que va a remolc del primer. Amb pedagogia, paciència i casos d'èxit respecte a estrenes, caldrà anar construint un imaginari on el català no sigui un obstacle (com molts el volen veure ara mateix) sinó un element positiu.

3) El joc brut per part de diferents protagonistes de la partida ja ha començat, i és possible que en els propers dies/setmanes/mesos en tinguem més exemples. El primer que ja hem pogut constatar, i sense haver de dir noms: cine.cat ja ha perdut un primer patrocinador pel posicionament obertament a favor d'aquesta Llei del Cinema i, per tant, de l'aposta decidida per la llengua i la cultura del país. Tant li fa, hi ha més patrocinadors que llangonisses.

4) Com deia Voltas a l'entrevista: no podem demanar a la gent que vagi a veure cinema català i en català per militància. Hi han d'anar perquè és una bona pel·li, com en el seu moment va passar amb TV3, Catalunya Ràdio o la pròpia música en català, és a dir, grans productes que a més tenen com a element vertebrador i cohesionador una llengua pròpia. Per tant: quan fem cinema en català, ha de ser bon cinema. I quan doblem o subtitulem cinema al català, cal fer-ho bé. Possiblement sigui el moment de deixar de sentir expressions com 'babau torracamanes' en un doblatge, enlloc del 'mother fucker' de l'original.

5) Res del que han fet el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ni el Secretari de Cultura, Eduard Voltas (ni els seus equips per extensió) ha estat a l'atzar. Veurem què passa, però si alguna cosa acaba no funcionant no serà perquè no estigui estudiada al detall.

Tinc la impressió que, d'aquí a 4-5 anys vista, amb la Llei del Cinema totalment implementada, mirarem enrera i direm: "ningú creia que es pogués veure cinema en català, i aquí ho tens". I llavors ens adonarem que, encara que sembli utòpic, pot ser un dels avenços mes importants que hem fet en aquest país els darrers anys.

Dit això, em permeto obrir el debat entre els lectors. El fet que hi hagi cinema doblat i amb subtítols en català, us sembla un punt a favor, un problema, o us és indiferent? Jo seguiré anant tant al cinema com fins ara, però estaré més content si el puc veure en la meva llengua.