Opinió

MENTIDES són les afirmacions del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya (en endavant, el Gremi) i la Federación de Distribuidores de Cine de España (Fedecine) sobre la Llei del Cinema. És MENTIDA que no hi hagi demanda de cinema en català. Aquesta afirmació es basa en els espectadors actuals, limitats pel 3% de sessions en català que la indústria ofereix, sense motius comercials demostrables.

FALS i tendenciós és dir que amb la Llei es destruiran 1.786 llocs de treball, o que aquesta mesura va en contra del 80% del producte que consumeix actualment el públic català. Es pot deduir que aquestes xifres han estat calculades pressuposant falsament i intencionada que si desapareix un percentatge de sessions en castellà també desapareix el respectiu percentatge d’espectadors i treballadors corresponents. Tampoc es pot pressuposar que el públic consumeix cinema en castellà perquè així ho ha triat en igualtat de condicions i perquè només vol consumir en aquesta llengua.

MANIPULADES foren les dades i conclusions que va donar la Xarxa de Cinema en Català, impulsada pel Gremi i Fedicine, sobre els resultats del dia del cinema en català que aquesta xarxa va organitzar el dissabte 12 de desembre del 2009. Els titulars foren que només el 8% dels espectadors van anar a les sessions gratuïtes en català. En realitat l’horari de projecció en català es limitava de les 16.00 a les 18.00 hores i l’oferta a 2 pel•lícules infantils, 3 produccions catalanes (de caràcter minoritari) i Millennium 2, que portava ja un llarg recorregut a les sales. El Periódico de Catalunya va publicar que el percentatge d’assistència a les projeccions en castellà i en català era més equilibrada si es comparava la mateixa pel•lícula en el mateix cinema, això sense tenir presents les diferències d’assistència mitjana d’espectadors en cada franja horària. Ben segur que la publicació objectiva i completa de les dades d’assistència contradirien les conclusions del Gremi i Fedicine.

VERITABLES i demostrables sí que són les xifres elaborades per la Plataforma per la Llengua, segons les quals el consum de cinema en català ve condicionat per la migradesa de l’oferta, que els anys amb més projeccions en català n’augmenten els espectadors i la recaptació, i a l’inversa. VERITAT és també que creuant les dades dels informes Estadístiques Culturals de Catalunya 2007 i Indicadors i Estadístiques Culturals de Catalunya 2006, es comprova que la recaptació per sessió de cinema en català i en castellà és quasi la mateixa al llarg dels anys, malgrat que les sessions en català s’efectuen sempre en les pitjors franges horàries i en cinemes menys concorreguts. Segons les dades, doncs, el cinema en català és tan rendible com el cinema en castellà, i probablement ho és més.

Els arguments i les dades del Gremi i Fedicine no es poden demostrar perquè no se sap d’on surten, només les tenen ells. Des de la Plataforma per la Llengua ens oferim a analitzar-les objectivament i publicar-ne el resultat que sigui. Els empresaris han d’actuar segons criteris empresarials i no ideològics, per tant, la seva obligació és dotar-se d’anàlisis objectius de les dades existents per tal de fer tirar endavant el negoci. Un empresari responsable tindria en compte, per exemple, la llengua de consum de l’audiència de ràdio, premsa, revistes, teatre, televisió, etc. i veuria que el cinema és l’única excepció del consum cultural que no s’ha adaptat a la realitat lingüística dels ciutadans de Catalunya. Es fixaria en altres indústries culturals i tindria en compte experiències d’adaptació, totes exitoses, a la realitat lingüística de Catalunya com els diaris El Periódico de Catalunya o el Segre. Un empresari responsable podria pensar que això és el que passa quan el client pot escollir i que no fer-ho significa perdre oportunitat de negoci.

Més enllà del negoci, però, un empresari responsable no pot fer xantatge confrontant la feina amb els drets socials, basant-se amb arguments que s’han demostrat falsos en tots els sectors de la indústria cultural. El Gremi i Fedecine remen en direcció contrària a la igualtat de drets dels ciutadans, de les tendències i realitats de mercat i socials, i en definitiva, de la normalitat democràtica que s’exigeix a un país dins la Unió Europea. El Gremi i Fedicine no pot demanar que la nostra societat quedi fora dels paràmetres democràtics europeus que ens pertoquen, reproduint i allargant els efectes d’aniquilació lingüística de les lleis franquistes. La reproducció de maneres caduques, tendències nascudes de la repressió i prohibició, aquest és el principal motiu pel qual el català al cinema representa una excepció en el món occidental democràtic i és una excepció entre tots els sectors culturals a Catalunya.