Opinió

Jorge Wagensberg és un dels homes més savis de què disposa aquest país: savi en coneixement, savi en actitud i savi en comunicació. En un moment donat algú li pregunta "i abans de la realitat, què hi havia?" i ell respon "no hi ha resposta perquè en el fons no hi ha pregunta". I sonen els violins de suspens.

Vaig discrepar-ne i vam arribar a un acord, justament per aquesta raó: perquè si ell no cregués en formes de coneixement properes a l'emoció, als sentiments o a la intuició, no estaria darrera d'exposicions com Abracadabra del Cosmocaixa (una aproximació científica a la màgia) ni de l'últim espectacle de Pep Bou ("tot tendeix a l'esfera"). Conversar amb ell és un estímul majúscul, perquè té oberts els ulls i la mirada. Wagensberg respecta les creences però reivindica que la ciència no hi entri, cosa que donaria molt a dir sobre les omnipresents (i omnipotents) teories mediambientalistes.

Wagensberg diu que no suporta les teories que volen ser totals o úniques, perquè no li agrada pensar que tot està escrit: i això val tant per a les lleis de la física com per als textos sagrats. Podem escriure alguna cosa, podem canviar el món, podem transgredir les lleis i fins i tot la ciència (tan racional ella, pobre Descartes) cada dia ens ho exigeix més. Transgredir i fer-nos preguntes, encara que siguin retòriques, per avançar.

Hi ha formes de coneixement més enllà de la raó, malgrat que Wagensberg ens exigeix que la ciència no caigui en la superstició ni en la creença. Senzillament, els estudiants de física o de química no haurien de poder acabar la carrera sense saber de filosofia. Jorge dixit. I ja està escrit.