Opinió

Hi ha coses que no tenen preu i una d’elles hauria de ser que la canalla pugui veure els dibuixos animats en català. Que els pugui veure amb la normalitat com s’entén avui, sense haver d’estar pendent d’encertar la prima franja horària on passen els dibuixos adients per a l’edat de cada nen.

Si ho demano és perquè en matèria de consum cultural quotidià la batalla la guanya la pantalla petita. No endebades hi ha més de 8 canals de programació infantil en ofertes privades que emeten les 24 hores del dia i cap d’elles amb opció de català. Ja ho intenten, les famílies, de suplir la mancança d’oferta a mida en català amb la compra de DVD amb opció del català a les pistes però la comoditat, necessària també per a la salut, fa defallir l’esforç i acaben punxant el canal Super3 a infants massa petits (o massa grans) als quals no van adreçats ni són adients els continguts que s’emeten en el moment que punxen, o bé simplement passant les menys hores possibles davant el televisor. Tampoc és tanta la presència del català en les opcions de llengua dels DVD i nul•la en el cinema de venda lliure reconeguda per Internet.

També ho intenten anant al cinema, malgrat la mancança crònica de l'oferta de cinema en català (3'5% el 2007 a Catalunya), i lamentant, mentre miren la cartellera, l’evident discriminació que sofreix la llengua en relació amb el castellà a la llista del diari. Jo, com elles, posaré de nou la fe en l’Administració catalana i en Projecte de llei del cinema, tot desitjant que l’aplicació futura d’aquest projecte prosperi.

Voldria igualment que els propers anys la publicitat de les joguines en els canals públics catalans fos exclusivament en català, que això es mantingués per a la campanya de reis i que s’emetés en català la publicitat sencera. L’augment de la publicitat en castellà a la televisió de Catalunya és evident a ulls de totes les forces socials i la davallada de la qualitat de la competència en l’ús de la llengua també. La Generalitat disposa de competències per comandar la situació i millorar totes aquestes coses. L’Estatut i la Llei de política lingüística emparen la seva actuació en aquest terreny en els mitjans públics i privats i Televisió de Catalunya, amb el Servei Català de Doblatge, té el bagatge i el fons suficient per entomar aquest repte. Que calen diners, direu? Hi ha coses que no tenen preu, sense les quals es fa molt difícil semblar culturalment normals.