Opinió

Tots sabem que CiU mai serà un partit independentista. Mai apostarà fort perquè Catalunya se separi d'aquest llast que es diu Espanya. Això és ben cert. Però, d'altra banda, també és veritat que malgrat tot el que va suposar de negatiu per Catalunya els 23 anys de Jordi Pujol, aquests 6 anys de dos tripartits han enfonsat el país encara més en la misèria. I el que és pitjor. Han fet que els catalans, tant els d'aquí com els que van venir amb la primera immigració com els catalans nouvinguts, no creguin en Catalunya com un país que té més possibiltats de les que mai ens hem imaginat. És necessari recuperar la confiança, és necessari que el país recuperi la il.lusió i que tant si estem dins d'Espanya (no ens enganyem, jo vull ser un Estat, l'Estat català dins la UE, però això no passàrà demà mateix es digui el que es digui) com si no ho estem, siguem capaços de confiar d'una vegada i per totes amb nosaltres mateixos. Som un poble que pensa molt, crida molt, però després s'avergonyeix de fer cap pas. Penso que hem de tirar pel nostre camí, fer oides sordes als qui no ens volen escoltar i els qui ens ataquen (massa que els fem cas... per què?i preparar Catalunya per un futur millor. Evidentment, ara és absolutament urgent sortir del sotrac i del pou on ens trobem. I ja hem vist que amb el tripartit això és del tot impossible. Només CiU pot fer tornar a fer aixecar Catalunya malgrat em pesi dir-ho. Tant debó es presenti Laporta amb Reagrupament i donin suport a un nou canvi.

Ufff!!! Srta Figuera, no està malament l’article però em sembla que es deixa algunes dades. Aquell partit que busqui el centre –sembla mentida però porten buscant-lo fa 30 nanys!!!- es quedarà en això. Aquest film em recorda la que va rodar fa uns anys l’Steven Spielberg. Es titula “En busca de l’arca perduda”. I si fa no fa, ja té tants anys com l’autonomia!!! L’arca del centre, la de l’aliança entre ideologia i nació. I sembla ser que des del moment de l’estrena fins el 2003, l’arca de l’aliança –el vot combinat- la tenia CiU. Mai s’ha escorat en cap altra direcció: CiU sempre ha estat igual!!! Sí però no. Sí i no. Potser sí i potser no. Depèn. Quina era la intenció –potser encara l’és- per mantenir l’equidistància entre centre i nacionalisme? No molestar ningú. Que ningú se sentís incòmode pel fet de votar-los. Contentava tota la clientela "de la botigueta de vetes i fils". Uns podien votar-la perque eren “els i dels nostres” i els altres els podien votar perque no volien veure ni en pintura els socialistes al poder; i menys al PSUC –com es vivia de bé en aquells anys del corró socio-guerrista!!!-. CiU no havia de capficar-se gaire amb les campanyes electorals. Sabia que invocant el “papu” de madrid en tenia prou. La frase del moment era: la culpa és de madrid. Un altre tema és: CiU pot perdre vots amb Reagrupament i/o Laporta? Aquesta és la hipotètica pregunta. La resposta l’obtindrem amb els resultats electorals. Potser perd vot sobiranista però no ens enganyem, CiU ja ha dit que d’INDEPENDÈNCIA, res de res. I defensar, seguir defensant, la idea del pacte amb espanya és inversemblant. Ja no es pot justificar i pot tenir un alt cost electoral. Alguna cosa s'haurà de fer al respecte. Prat de la Riba i Cambó han finat. I la classe mitjana n’està tipa i CiU ho sap. Com també sap que l’electorat propi és a Barcelona –alguns barris de classe mitjana i mitjana alta- però sobretot a comarques –excepte el "baho xobregá"-. Anem al psc. El psc de centre? Em sembla que no. El psc és de centre tant com la Caballé –arriba ejpaña- està de prima. No fotem. El psc és un partit que no debat la “qüestió nacional”, catalana és clar. La seva “qüestió nacional” està com va dir la mòmia “atada y bien atada” (permeteu-me la frase en v.o). Primer, després i més enllà, el psc és un partit espanyol. Més ben dit. És la sucursal colonial d’un partit espanyol-espanyolista. Res més a dir en aquesta qüestió. Ara anem pel seu electorat. Base de vot socialista: cinturó de Barcelona i barris de la bruta capital. Aquí encertes. El potencial electorat socialista és el que busca feina –els màxims afectats per EROs i acomiadaments- i el més abstencionista. Una cosa és que aquesta bossa d’electors voti en les eleccions estatals –“lo nuettro” amb 25 "diputados")- i s’absté i molt en les nacionals ja que el seu mercat és espanya, no Catalunya. Acabo. Carretero, el doctor Carretero, ja ha dit per activa i per passiva que si depèn d’ell, els vots serviran per investir Artur Mas com a president de la Generalitat. I el motiu és el següent: CiU no depèn de cap altre partit. I Laporta? Laporta pot ser un líder. Ja sabem com és en el camp de la gestió, de quin peu calça i què pensa –ho ha defensat pels cinc continents-. El coneixen arreu i ha exportat la marca Barça i Catalunya per allà on ha passat. Penso que és un personatge temible -les declaracions dels caps de partit fa uns dies ho demostren- perque diu les coses pel seu nom -clar que no és polític. I és una incògnita si quan entri en política -de partit- seguirà emprant aquest estil directe i sense pèls a la llengua -clar i català (o espanyol o anglès!!!)-. Per cert, srta Figuera, quina és –al seu parer- la pregunta que els electors fan per avaluar els polítics? Espero la seva resposta. Agraït.

Per a mi cada partit s'ha de manifestar no només en l'eix nacional, primordial, sino en tots els altres. Em sembla molt bé que per exemple Reagrupament es centri en la independència i en la renovació democràtica, però i la resta de temes? Si treuen escons al parlament, què votaran quan es parli d'economia, d'educació, d'infrastructures? Volen augmentar el gruix de l'administració o reduir-lo? Volen potenciar l'escola concertada o no? Sí, ja sé que si treuen 100 escons tot això serà irrellevant i en pocs mesos celebrarem la independència, però i si treuen "només" 10 o 15 escons? El problema és que si concretenaltres temes van perdent gruix de possibles votants, i els convé mantenir l'ambigüetat. I el que és vàlid per RCat també ho és per a un eventual partit del Laporta

Crec que CIU només ha de témer una sola cosa, i és que el mon independentista s'unís en un sol partit o candidatura. Davant d'una esquerra que s'ha desprestigiat ella sola, i la resta de partits dividits, la gent que no és tonta anirà cap el vot útil, i encara que tapant-se el nas, votara ciu.

Dos comentaris: El primer, tothom sap que per entendre la política catalana cal interpretar dos eixos: l'ideològic i el nacional. Per tant tots els partits s'han de posicionar respecte a aquests dos eixos. No tinc tant clar que al PSC no li preocupi Laporta. Més aviat si es presenta probablement el tripartit no sumi per la desfeta d'ERC.

Aquest article no té ni cap ni peus. És ple d'apriorismes sense cap argument. És el típic article manipulador de les esquerres. Pel fet que el Monty digui que CiU fa una deriva això vol dir que el posa a ell automàticament al centre? Que en Laporta s'incorpori (que encara no ha dit que ho farà) en què pot perjudicar CiU? Arguments, arguments, sra Figuera!

CiU i PsoE-C fan veure que es barallen i en el fons estan d'acord: Mantenir la situació actual com han fet aquests darrers 30 anys, dintre d'una España unida "of course"...

El dilema el té el PSC perquè una cosa és voler desplaçar CiU del seu lloc de sempre i l'altres és conseguir-ho. I lògicamente no ho aconseguirà. Només marejarà el seu electorat canviant de línia cada dos per tres.

CiU sempre ha estat al centre. El PSC ara hi vol anar perquè l'aposta de les esqueres li ha sortit fatal. Les coses clares.

Josep Maria: CiU bàsicament parla de creació de treball, competitivitat empresarial, cohesió social, i moltes altres coses cada dia. També demana responsabilitats al govern, que per això és oposició. I de referendums en parla ben poc com ja saps. Aquesta tendència a dubtar de CiU és tan pròpia d'anti-CiUs!

Com algú pot pensar que en Montilla és creïble quan defensa l'Estatut, quan tothom sap que va ser el primer en esmenar-lo. Ell que ho intenti, que ho itenti, que la caiguda serà més gran! És veritat Anna que vol ocupar un espai que mai li correspondrà. CiU és el centre i l'únic que pot ajudar a que mai més es repeteixin aquests 6 anys grisos de la història de catalunya.

El Mas s'ho juga tot. Però no només ell. Sobretot Catalunya. Jo volia embrancar-me a votar Reagrupament. M'ho he estat pensant molt. Però penso que aquest no és el millor moment. Tot el suport per Convergència. No vull ni veure mai més al PSC a la Generalitat.

Hem d'estar tots atents i no perdre l'horitzó que volem. Si votem opcions que podrien estar bé com en Laporta o Carretero, estem fent que CiU no tingui la força suficient per governar sola i pot passar que el tristpartit, que ens pensem tots que no tornarà a sumar, torni a governar. Alerta i a votar bé. Sisplau.

talp. No t'enteres de res. Evidentment que Laporta no és de centre. La lluita pel centre se la disputen PSC i CiU, que acabaran fent una sociovergència i ens deixaran amb el cul a l'aire a tots plegats.

Laporta de centre??? ha,ha,ha, Laporta és laportista i prou. Encara que l'opció de CiU no és la més atractiva, penso que el primer que cal fer es dinamitar aquest maleit tri-podrit de corruptes, traidors i babaus amb mala fé que ens des-governa des de fa dues legislatures. Si així no ho fem, Catalunya desapareixerà com a nació perquè no podrá suportar 4 anys més amb el Montilla-Revilla (pels xoriços) al capdavant de la Generalitat

La lluita pel centre no es basarà només en la relació futura entre Catalunya i Espanya. Si CiU es posa només a parlar de referèndums i a demanar dimissions i no parla de creació de treball, competitivitat empresarial, cohesió social, etc, està perduda.