Opinió

El PSC acaba de presentar una vídeo com a tret de sortida de la llarga, llarguíssima, campanya electoral. El dia de la presentació, José Zaragoza va assegurar que el vídeo “pretén explicar la realitat”. D’aquí el munt d’imatges terrorífiques que s’encavalquen una rere l’altra, ja que, segons ell, aquests “són temps difícils i hi ha molts problemes que cal solucionar”. I tant que sí! Si els problemes que els socialistes volen solucionar són tots els que surten al vídeo (que van del crac borsari al terratrèmol d’Haití), se’ls ha girat feina. Moltíssima. A la roda de premsa de presentació de l’artefacte, Zaragoza també va dir que “quan els temps són difícils, la gent espera trobar-se gent seriosa, a la qual no li tremoli el pols a l’hora de prendre decisions”. I aquesta gent decidida, que no vacil•la mai, que afronta el terribles desafiaments del món, no és altra, és clar, que els socialistes catalans, amb Montilla al capdavant. Sí, senyor! Que l’autoestima no decaigui, no fos cas que a Washington o a Pequin, o fins i tot a Brussel•les, es trobessin a faltar les propostes del PSC per salvar la terra. Visca el president Montilla transvestit de Capità Enciam!

Tothom sap que els temps actuals són difícils. I tanmateix, vostès recorden que els socialistes ho negaven mentre la crisi econòmica ja afectava un bon nombre de famílies catalanes? Vull dir que, certament, els temps són difícils, però als socialistes no els hauria calgut recórrer a la guerra d’Iraq o als diversos desastres naturals per afirmar-ho, només els calia mirar Catalunya endins. Aleshores s’haurien adonat que l’índex d’atur és altíssim; que el nombre d’empreses que han de tancar és alarmant; que el dèficit públic ratlla la temeritat; que l’Estatut és al congelador del Tribunal Constitucional; que el finançament autonòmic ha estat un engany; que la gestió de les emergències és reiteradament dolenta (de la sequera als incendis), que els polític ineptes són incapaços de reconèixer la seva ineptitud; que la corrupció s’ha estès com un càncer i no s’hi val recórrer als tòpics; que el sectarisme dels mitjans de comunicació públics ofega la llibertat, que els ajuntaments han de fer front a fenòmens que la Generalitat aborda amb literatura “bonista”, etcètera, etcètera. Ja veuen vostès quanta teca tenien els socialistes per il•lustrar les tres frases que surten al final del vídeo: “Temps difícils. Gent seriosa. President Montilla”. Fins i tot ho haurien pogut il•lustrar amb imatges de les vagues de mestres contra el conseller Maragall; del cas Pretòria i dels diversos càrrecs socialistes implicats. També haurien pogut posar noms a l’engany sobre les xifres del nou finançament; a la incapacitat governamental de resoldre la divisió territorial i la nova llei electoral; a la fragmentació del govern en lleis fonamentals, com ara la d’Educació, al tancament de Lear, a la deslocalització d’empreses i als acomiadaments; a la ineficiència del model aeroportuari; etcètera, etcètera. Aquests són fets reals, que afecten als ciutadans de Catalunya tant o més que el que passa a Bolívia o a on sigui i als quals el govern de coalició presidit per Montilla no ha sabut donar resposta. Més ben dit, moltes de les decisions que ha pres ens han portat, també, als temps difícils que vivim. A la sensació que la direcció política d’aquest país és a mans dels aparells dels partits i no pas dels millors.

Els temps difícils que vivim reclamen una mica més d’imaginació de la política i no pas la demagògia habitual dels polítics, que és la especialitat de José Zaragoza. Quan els ciutadans afirmen que els preocupa la baixa qualitat de la política catalana, demostren ser més intel•ligents que molts polítics que es creuen més hàbils que la gent normal i corrent. Si la política es converteix en una problema és que ja no és política. S’ha convertit en una estafa, perquè ha deixat de banda el que és la seva essència: la resolució dels conflictes, ja siguin socials, nacionals, econòmics o religiosos, i la supeditació dels representants a la sobirania popular. La política no pot ser mai un problema perquè si ho és vol dir que ha deixat de ser la forma democràtica de solucionar els problemes de cada dia. I és que hi ha massa polítics que confonen administrar amb governar. I, és clar, d’aquesta manera s’obliden que governar vol dir liderar un país, amb estat o sense, com és el nostre cas. I fer-ho, sobretot, en temps difícils. Aquesta és l’única recepta que la“gent seriosa” pot aportar per superar el descrèdit de la política que provoquen, per bé que sembli una paradoxa, els mateixos polítics.

El vídeo del PSC és tètric, però, per damunt, és trampós, perquè s’escuda en les grans desgràcies que assolen el planeta per no haver d’afrontar el que li passa al ciutadà que ha perdut la feina i no pot pagar l’hipoteca o la fractura social i tecnològica que viu Catalunya. O és que els del carrer Nicaragua tenen deliris de grandesa i es pensen no se sap què o bé és que ens volen enganyar? Com diu Manuel Castells que ha passat a Xile i a Massachusets, on el canvi ha tombat l’establishment, aquí també pot passar que els refús a la partitocràcia i a l’arrogància de la classe política acabi amb el quadrienni montillesc. I és que em fa l’efecte que ni Montilla ni Zaragoza no tenen res interessant a dir i, per emmascarar-ho, recorren a la música inquietant de les calamitats universals. Ui, quina por!