Cinema Català

La nova llei del cinema de Catalunya aposta per poder veure pel·lícules en la nostra llengua: subtitulades, doblades i, evidentment, de producció pròpia. L'ICIC, amb la complicitat de TV3, apostarà decididament pel cinema del país. I per la constitució i consolidació d'una cinematografia pròpia. Ara bé, per tenir una Indústria catalana, i un show business nacional, caldrà reforçar el moll de l'os de les productores, les distribuïdores i les exhibidores. Però sobretot, caldrà potenciar la pedrera.

I és que està molt bé presumir de Coixets i Bayonas, de Roger Gual, de Guillem Morales, de Cesc Gay, de Ventura Pons, de Jaume Balagueró, d'Albert Serra, d'Albert Espinosa i de Mar Coll. Tenir Jaume Collet-Serra, i els germans Pastor, i el Guillem Morales és un luxe.

Però no n'hi ha prou amb 20 directors de primer nivell. Cal fer una aposta de màxims que garanteixi la continuïtat i la superació, amb una generació que superi l'actual, i de la que en surtin els nous Xavi Giménez (que va guanyar el Goya a la millor fotografia per Ágora), Guille Milkyway (Goya a millor cançó per Yo. también), així com guionistes, muntadors i productors. En definitiva: la consolidació d'un cinema propi. I com em deia molt encertadament l'altre dia el professor de Periodisme Francesc Canosa, serà important que el cinema català es desacomplexi i trobi els seus llocs comuns, amb un imaginari propi i una manera de fer distintiva.

I és en aquest sentit que és l'hora de les escoles, de les privades, les independents, les públiques i les autodidactes. És l'hora de l'ESCAC, de qui ara no cal recordar les virtuts; i de La casa del cine, a Gràcia; i d'Estudio de cine, al Raval; i sobretot del CECC, que ha apostat per Isaki Lacuesta com a nou director dels seus estudis després de 25 anys d'experiència d'aquest Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya.

Així que és el que toca. I ara sí que toca. I ara sí que ens ho hem de creure. Perquè, sigui electoralista o no, aquesta llei és una oportunitat històrica que no ens podem deixar escapar. Així que: escoles, al poder.