Política

Vostès asseguren que per aixecar Catalunya també s’han de tenir en compte els immigrants.
Sí. No podem oblidar que un 17% de la població actual catalana ha arribat a Catalunya els darrers 12 anys. Un milió tres cents mil persones fa una dècada no vivien aquí, però ara hem de comptar amb ells perquè volem fer de Catalunya el seu país de futur.

Però primer han de sentir-se catalans. Vostè ha marcat un període de deu anys per integrar aquesta població.
Aquest és un objectiu de Convergència, però també un objectiu unitari que el partit proposa a tots els ajuntaments, a la Generalitat, els sindicats, les associacions... Tenim diferents “momentos” per aconseguir la seva integració.

La llengua és el punt bàsic per iniciar aquest procés?
Parlar alemany a Alemanya o el francès a França és molt important per la integració, però el català a Catalunya és molt més important. En el moment que un immigrant parla català, tothom el considera català. Per tant, és important que des del govern en aquesta propera dècada es prioritzi el Consorci de Normalització Lingüística vers aquesta línia: més cursos bàsics adequats de català, reforçament de les parelles lingüístiques i altres programes de conversa... És imperdonable que en aquests moments en moltes ciutats del país hi hagi llistes d’espera per aprendre català.

A part de qui parla català, també és català qui “viu i treballa a Catalunya”?
Sí. Hem de fer esforços per integrar socialment i econòmicament la nova immigració en el nostre país. Hi ha molts magrebins, llatinoamericans, pakistanesos... que tenen comerços, petites empreses. Tots ells, en el moment que tenen aquest compromís econòmic i formen part del teixit productiu de Catalunya, s’integren al país i se senten més catalans.

Però la catalanitat és un sentiment. No neix d’un negoci.
Òbviament només és la primera fase, però així defensen el país perquè defensen també allò que és seu. Per tant, la integració econòmica, més la integració social, formar part d’alguna associació, i la integració cultural, basada en l’encaix lingüístic, és el camí útil.

Vostè proposa crear una escola de professionals de la immigració.
Sí, necessitem professionals: traductors, mitjancers, mediadors... Proposem crear des de l’administració una escola de la immigració amb sortides professionals diverses. A Europa només hi ha una altra escola d’aquest tipus, és a Madrid, dirigida per Mauricio Rojas, i funciona.

Vostès plantegen una integració en deu anys. Però mentrestant va arribant gent...
S’ha reduït molt. La gran onada migratòria del segle XXI és possible que ja no es repeteixi degut a la crisi i a una reducció de la demanda de feina. Per això entre el 2010 i el 2020 podrem integrar la gent que ha vingut aquests darrers deu anys. Això no vol dir que no hi hagi entrades i sortides, per exemple, molts sud-americans han tornat als seus països d’origen després de capitalitzar l’atur.

La integració comença a l’escola?
L’escola fa la feina. Nosaltres proposem implementar els espais de benvinguda educativa a tot el territori. Ara només hi ha dues experiències pilot, Vic i Reus, i funcionen molt bé. Aquests espais garanteixen un encaix fàcil en el món educatiu. I de les aules d’acollida passarem a l’escola d’acollida. També proposem que a les escoles es pugui aprendre com a quarta llengua, els idiomes de països emergents econòmicament i de les quals hi ha comunitats actives a casa nostra, com per exemple, el mandarí o el portuguès. Això és una inversió en intel•ligència que pot fer Catalunya, amb la qual guanyarem en competitivitat en un món globalitzat.

Per fer tot això calen recursos. I ara és temps de crisi.
És un qüestió de prioritats. Artur Mas té dos reptes molt importants: en primer lloc, sortir de la crisi econòmica, i, en segon lloc, integrar, l’eclosió de la gent d’aquest país. L’organisme de la Generalitat que gestioni la immigració en aquesta nova etapa hauria d’influir amb transversalitat a tot el govern i estar dotat de més recursos. Són diners, però estaran ben destinats. Si hi ha cohesió, el país funciona. Hem de desminar el camí, sinó tindrem problemes.

Fins fa poc el missatge era treballem allà per evitar que vinguin. No va funcionar aquella estratègia?
Convergència feia aquesta política, jo vaig anar al Marroc enviat pel darrer govern Pujol. Vaig treballar fins que els socialistes van tancar la delegació amb una profunda irresponsabilitat. Però ara fa tenim els immigrants aquí, per tant ara ens hem d’ocupar d’ells, la qual cosa no vol dir que al mateix temps no puguem tornar a la proposta inicial de treballar perquè la gent no hagi de marxar dels seus països. Obrir només delegacions eficaces, no només de cara la galeria, on es puguin encarrilar migracions ben formades i amb contractes en origen.

Això vol dir inversió.
És evident que Europa hauria de fer un gran esforç d’inversió a l’Àfrica i Amèrica Llatina. Europa hauria de fer un Pla Marshal a l’Àfrica en infraestructures, en educació... perquè més enllà de les empreses, que sempre és una inversió limitada, es possibiliti el desenvolupament econòmic del continent. Aquesta és la única manera de minimitzar les migracions. Artur Mas va proposar això en una conferència de la Internacional Liberal a Estocolm i va tenir bona acollida, encara que ara no és el moment.

Què s’ha de fer amb els il•legals?
La majoria dels immigrants són legals i la majoria treballen i paguen impostos. I sort en tenim d’aquesta activitat econòmica! Els darrers deu s’han creat més de 20.000 petites empreses sorgides de la nova immigració. Una minoria, certament, no té papers, però treballen per tenir-los. En aquest cas ha de ser el govern espanyol qui ha d’aplicar la llei d’estrangeria. Un cop estan aquí sense permís queden abocats al treball negra i la responsabilitat cau en els ajuntaments.

Quan va esclatar la polèmica de Vic, vostè va ser la única persona de CiU que no va donar suport a l’alcalde.
Jo comprenc els alcaldes, però aleshores em preguntava si era oportú obrir el debat d’aquella manera i continuo pensant que no calia. Per això intentarem implementar mesures perquè els ajuntaments tinguin més recursos.

Però és temps d’austeritat.
Cert. El problema no són els immigrants, sinó la falta de recursos. Hi ha un milió i mig de persones més i els serveis es col•lapsen. El problema és que Madrid es gasiu amb Catalunya – el sistema de finançament ha estat una altra burla del tripartit- i això pot generar conflicte social. La immigració en si no és un problema, sinó una oportunitat per Catalunya: més gent treballant, més gent pagant impostos, pagant la seguretat social, població jove... Cal buscar la part positiva de la immigració tot i sabent que pot generar problemes i desencontres. El gran responsable de la crispació és l’expoli fiscal de Catalunya sotmesos a Madrid i aquest agreujat per la crisi econòmica.

Aquests canvis són possibles si no tenim les competències d’immigració?
Nosaltres no ens cansarem mai de reclamar totes les competències sobre immigració. Madrid és terriblement injust en el tema d’immigració amb Catalunya. Només tenim les competències d’acollida i reagrupament. Les competències centrals són exclusives de l’estat i no fa res. Si tinguéssim la possibilitat de donar la ciutadania això ens permetria establir un diàleg amb la persona que acaba d’arribar.

Vostè parla de guettos.
Hem d’establir un pont de diàleg entre els catalans i els nouvinguts. No pot ser que visquem en societats separades. Passem uns al costat dels altres sense conèixer-nos. La nova immigració són la Catalunya invisible. Podem fer veure que no els veiem, però hi són. Ens hem d’interessar per aquesta gent i ells per Catalunya.

Som societat d’acollida, però ells també hi ha de posar de la seva part.
Evidentment, ells també han de fer un pas i sentir-se implicats. A diferència del projecte socialista, que és molt instrumental, nosaltres creiem que tots tenim uns drets i uns deures i igualtat d’oportunitats. Som una societat de l’esforç, de la tolerància i del respecte. I Catalunya també mereix respecte, encara que alguns vingut de fora no la respectin prou. Tota actitud contrària als drets humans, a la pau, a la llibertat, quan la religió envaeix l’espai públic, quan es menysté la dona... no és benvinguda a Catalunya.

Seria el cas d’alguns imams?
Des del secretariat d’immigració de Convergència farem el que sigui per anar aïllant els radicants que no respecten els valors de Catalunya. Parlo de l’imam de Cunit o l’iman de Lleida, aquest home se l’hauria d’expulsar de Catalunya. Com a mínim se li hauria de prohibir que dirigís una associació i això les lleis actuals no ens ho permeten. Convergència farà mans i mànigues per modificar les lleis en aquest sentit.

A França ja estan discutint sobre la prohibició del bel integral...
El bel integral no és benvingut a Catalunya i aquí també l’haurem de legislar com a França. Aquí són minoritaris però millor que quedi clar abans. Cal deixar clar, però, que la immensa majoria de musulmans que viuen a Catalunya respecten els valors.

Quin balanç fa d’aquests set anys de feina de la secretaria d’immigració?
Ha impulsat el Pacte Nacional d’Immigració i ha portat al Parlament la Llei d’Acollida. Amb els pocs recursos que té fa el que pot. Ho fa bé. Tenint en compte que és el secretari d’immigració d’un govern tripartit ruïna del país, l’Oriol Amorós, se salva.

Es veu com a futur secretari general d’immigració?
A mi no em pertoca. Em faria il•lusió treballar des de les institucions, però això depèn del president Mas.

El vot dels nous immigrants podria ser clau en les properes eleccions municipals de Barcelona. Han fet algun estudi al respecte?
Sí. Entre 150.000 i 200.000 immigrants entren al nou cens, es tracta de gent d’origen llatinoamericà, marroquins i, en menor mesura, filipins. El nostre objectiu, com tots els partits, és atansar-nos a aquesta població. En aquest sentit Xavier Trias serà molt actiu. I a nivell de Catalunya seran centenars de milers. Es calcula que 300.000 llatinoamericans podran votar a les eleccions municipals del 2011.

I a les eleccions del parlament de Catalunya?
Serà una part. En aquestes eleccions podran votar sobretot llatinoamericans perquè la majoria van arribar entre el 2001 i el 2004 i amb dos anys ja tenen la seva nacionalització. No tenim números, però també és una xifra alta.