Política

“Temps difícils. Gent seriosa”. Aquest és el seu lema de precampanya. Quins eixos volen marcar?
Nosaltres governem i aquest serà el ‘leitmotiv’. En les anteriors campanyes ja es va fer: “Construir Catalunya amb els fets”, “La Catalunya que sap on va”, “Fets”... La idea es subratllar la feina que fa el govern.

On hi ha la Catalunya optimista?
La Catalunya optimista és la continuació del relat. És la gent que confia amb el futur i amb les coses que estem fent.

L’eslògan s’acaba amb “President Montilla”.
Ell és la persona que fa de fil conductor. És la constància, la seriositat en el treball, qui resolt els problemes, qui en temps difícils unifica les parts... Són exemple els quatre grans pactes nacionals, dels quals menys un, tots inclouen l’oposició. Han estat pactes liderats pel president i això demostra que no estem plantejant respostes en clau de batalla política, sinó en clau de país.

Per tant, serà el candidat...
Per ara és president i serà candidat quan ell ho decideixi. Quan arribi el moment s’obrirà un procés de primàries. Però ara per ara la seva feina és presidir el país. Ara bé, és normal que els altres estiguin inquiets, perquè quina feina té el senyor Mas, la senyora Camacho, el senyor Herrera o el senyor Puigcercós? Fer campanya; no tenen cap més responsabilitat política.

Quan la Montserrat Tura diu “més aviat que tard” hi haurà una dona candidata, s’interpreta que pot haver-hi més d’una candidatura?
Comparteixo aquesta declaració. De dones candidates ja n’hi ha hagut. L’obertura de les dones al món de les política és una de les grans reformes. Ella expressa una de les senyes d’identitat com a partit. El PSC va ser el primer partit en aprovar la quota de dones a les llistes.

El president Montilla reconeixia aquest cap de setmana que serien unes “eleccions complicades”.
Complicades perquè l’oposició s’ho juga tot. El senyor Mas és la tercera vegada que es presenta i si no aconsegueix el seu objectiu acaba la seva carrera política. Per tant, estaran disposats a fer qualsevol cosa. Per altra banda, el PP es juga el govern d’Espanya i voldrà condicionar Convergència. Si el senyor Mas depèn dels vots del partit popular, el senyor Rajoy serà president del Govern. Aquest és l’intercanvi polític que planteja el PP.

La situació del PSC i dels seus socis a les enquestes també és complicada.
Nosaltres governem amb una majoria parlamentària i cap de les forces que s’han presentat fins ara ofereix una estabilitat tan gran com aquesta. Però, després de set anys, també tenim el bagatge, els mèrits i l’ambició legítima de poder governar sols. Hem fet feina i en podem fer balanç.

Segur que les eleccions seran a la tardor?
Nosaltres treballem en aquest temps; el final de la legislatura. Avui no veiem cap motiu per avançar per les eleccions.

Una sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut seria un bon motiu?
Estic convençut que l’Estatut és constitucional i per això l’hem aprovat, votat i defensat. El PSC és el partit que ha convertit l’Estatut en una oferta d’autogovern i d’avanç cap el federalisme. És el nostre projecte polític. Som l’únic partit que ha fet quatre coses per l’Estatut: el vam proposar, el vam aprovar, l’estem desplegant i l’estem defensant. La resta de partits, en un moment o altre, han baixat el cap.

Una sentència negativa podria apropar socialistes i convergents?
Som un projecte alternatiu a Convergència, ells ocupen el centre-dreta i nosaltres el centre-esquerra catalanista. És molt improbable. Això només podria tenir lloc en una situació d’excepcionalitat, però encara hi hauria altres alternatives. No crec que això li convingui al país. Hem demostrat que es poden fer acord de país, sense la necessitat de fer acords de govern. Si no el país es quedaria sense alternatives.

La política espanyola afectarà a les eleccions catalanes?
Sens dubte. La política espanyola i la política catalana estan lligades. Però quan arribin les eleccions serà el moment de fer balanç i la gent haurà de decidir qui li ofereix més confiança.

Per tant, Zapatero podria protagonitzar algun acte electoral a Barcelona?
No hi hauria cap problema, però el liderat de la campanya serà del president Montilla. Per nosaltres Catalunya és capdavantera d’una reforma federal d’Espanya i en aquesta línia Zapatero, amb reformes reals, ha estat el president més sensible a les reclamacions dels catalans. Sense ell no tindríem Estatut o reforma del finançament. Mentrestant el PP ha fet campanya contra Catalunya per arribar al govern d’Espanya.

Zapatero en alguna ocasió ha demanat a Montilla que “mantingui el rumb” davant l’augment nacionalista...
El president Montilla ha demostrat que té idees i interessos propis. Hem tingut una discussió del finançament duríssima i durant aquest temps nosaltres hem mantingut el rumb i la fermesa, cosa que al govern espanyol no li va agradar gens ni mica. Zapatero ja ha patit a les seves carns la fermeses del president Montilla.

Les eleccions catalanes poden ser el preàmbul de les espanyoles?
Mai ho han estat. La política catalana té la seva pròpia dinàmica i independència. La gent vota en clau pròpia i per això estem convençuts que aquestes eleccions ens aniran bé. A diferència del que passa en el Govern d’Espanya, la gestió del govern català és veu com a positiva.

Com pensen mantenir la unitat de govern aquests darrers mesos? La feina de govern, eix de la seva campanya, els seus socis també volen apropiar-se-la.
I també l’oposició! CiU i PP sense cap pudor han dit que ells ja havien pensat cada cosa que el govern de Catalunya ha fet. Miri si és bona la gestió del govern que l’oposició se n’apropia! En qüestió de competències el govern de Catalunya ha fet coses que mai s’havien fet. I, per primera vegada, els projectes són fets no fum.

Cert. Vostès van fer un pacte de govern i el van renovar, però bo i així, encara hi ha desavinences entre els socis de govern.
Tenim un govern de coalició format per partits d’ideologies diferents. Una cosa normal a Europa. Nosaltres hem guanyat totes les votacions al Parlament, totes les lleis han avançat... Precisament l’oposició es queixa que no guanya res.

Sí, però el temps que s’inverteix en discussió debilita la imatge del govern.
Això és la democràcia. El que no pot ser és que l’oposició critiqui la capacitat d’arribar acords del govern i al mateix temps que tinguem idees diferents. Li recordo que l’any 2002 en la discussió del finançament el senyor Homs va presentar la seva dimissió perquè el senyor Mas havia dit que es concedirien diversos milions, que després no es van obtenir amb el senyor Zaplana. I eren del mateix partit! Estem aprovant coses que els governs monocolor no han fet.

Però ara fa uns dies Puigcercós apostava per un govern format per PSC i ERC. L’exclusió d’ICV demostra que la relació no és bona.
Això ho decidiran els ciutadans amb els vots i després vindran els acords polítics. És legítim que ERC amb els seus vots faci el que vulgui. Ens molesta tenir un parlament amb la capacitat d’arribar a acords? La cosa més negativa és quan el tacticisme s’imposa a les conviccions. Per exemple, CiU no sanciona els seus acusats de corrupció i, en canvi, sanciona l’alcalde d’Ascó que defensa una postura aprovada pel congrés de CiU. És al•lucinant! Si ens discutim és perquè hi ha coses que no estem disposats a fer.

Li preocupa que alguns consellers no rebin l’escalf de la resta de companys?
No, perquè tots tenen el suport del PSC.

Lamenta que els altres no facin el mateix.
No. Crec que el govern de Catalunya té consellers molt potents. Cap conseller ha perdut una votació.

De vegades una manera de no perdre una votació es sumar-se a la posició guanyadora.
Per ara això no ha passat. Precisament si d’alguna cosa es queixa l’oposició és que no li donem peixet!

El president ha estat segrestat pels pactes, per exemple, davant la possibilitat de fer canvis de consellers?
El president de la Generalitat abans havia estat ministre, president de la Diputació, alcalde... i, aleshores, tampoc feia canvis. El president pensa que els governs han d’estar formats per gent capacitada i després donar-los temps per desenvolupar la seva feina. El president ha demostrat, fins i tot quan les propostes han tingut rebuig, que dóna suport i força als consellers.

Avui comença al parlament la Comissió d’Investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan...
El govern ha estat tan plenament transparent que se sap tot. Seria un error que aquesta comissió es convertís en un judici contra els mossos i els bombers. S’ha de veure en clau positiva i millor en aquelles que s’han fet malament.

I assumir responsabilitats?
L’única critica de l’oposició al govern és que un conseller va fer cas d’un informe i el va fer públic... Es discuteix l’operació dels professionals, però en cap moment es parla dels recursos. En cap moment ha aparegut cap ordre política que interferís en la decisió dels professionals. L’informe no el va fer un tècnic polític, sinó un tècnic forestal que ja hi era a l’època de Convergència. Hem sembla molt agosarat que un polític posi en dubte l’informa d’un tècnic. El sistema ha funcionat i això és bo. Els culpables són els qui han provocat l’incendi.

Hi haurà acord en la llei electoral abans de les eleccions?
Nosaltres tenim la voluntat d’arribar a un acord, però quan Convergència presenta una proposta que amb el 30% dels vots els dona el 70% dels diputats tens la sensació que l’oposició vol una llei que els doni la victòria encara que no guanyin. Nosaltres plantegem una llei que eviti la deformació de la voluntat popular i intentar que el vot de Berga valgui igual que el de Solsona.

Vostès tenen un acord amb ERC?
Hi ha una proposta de la comissió d’experts de la qual nosaltres, ERC i ICV també, ens sentim bastant identificats. Nosaltres defensem el sistema alemany de doble vot: un diputat votat com a persona i un altre vot que garanteixi la proporcionalitat. Amb aquest model CiU hauria de renunciar els privilegis actuals: amb menys vots tenir més diputats. Com va passar el 1999 i el 2003.

Al parlament de Catalunya en les properes eleccions sembla que hi haurà nous actors....
Sí, tots en el camp de l’oposició perquè ni el senyor Mas ni la senyora Camacho convencen com a líders de l’oposició.

Això a vostè el beneficia.
Això denota que hi ha gent que no està d’acord amb l’actual govern, però cap proposta de l’oposició el convenç.

Amb un lideratge fort vostè ho tindria malament?
Si s’ajuntessin CiU i PP, la suma podria posar en perill el govern. És una estadística.

Doncs, sembla una crida al vot útil.
El senyor Mas no descarta el PP i busca els seus vots. Estem en un moment de floriment de partits a l’oposició.

L’objectiu és continuar desplegant l’Estatut?
L’estatut és un horitzó de desplegament de competències d’uns quants anys. Hi ha diferència entre el discurs de CiU i del PSC. Ells fan pacten i fan veure que tenen coses que no tenen, és una qüestió d’imatge. L’exemple, és el pacte de finançament del 2002. En canvi ara el pacte de finançament amb l’Estatut és nostre. Nosaltres tenim negociacions complicades perquè anem a l’arrel de les coses. CiU mai ha molestat a Espanya, perquè ells mai han tocat el fons els interessos, i el PSC sí. Per això des d’Espanya aquesta ofensiva contra un govern del PSC. Nosaltres hem tocat coses que ja no tenen marxa enrere.